Així ajuda el teletreball a reduir les emissions de CO₂

Les primeres restriccions per la pandèmia van impulsar el teletreball com mai abans havíem vist. Tenir l’oficina a casa, fins aleshores situació minoritària,s’ha convertit en una rutina habitual per a moltes persones. Un fenomen que ha ajudat a reduir una bona part dels viatges diaris. Per això des de Greenpeace ens hem preguntat fins a quin punt un augment en el teletreball podria contribuir a reduir les emissions de CO₂ a les grans ciutats.

Segons l’últim informe de Greenpeace, n’hi hauria prou amb afegir un dia més de teletreball a la setmana per reduir fins a 612 tones de CO₂ diàries a Barcelona i el seu entorn. És a dir, estaríem reduint un 3% de les emissions del transport de viatgers amb una mesura immediata i assumida ja per moltes empreses. Unes emissions produïdes sobretot pel trànsit rodat, que converteix l’automòbil en el principal responsable no només dels gasos amb efecte d’hivernacle a les ciutats, sinó també de la mala qualitat de l’aire que perjudica la nostra salut. L’Institut de Salut Global ja situava Barcelona com la sisena ciutat d’Europa amb més mortalitat per aquesta causa. I malgrat que recents mesures contra la contaminació (com la Zona de Baixes Emissions) estan mitigant els efectes nocius del trànsit, necessitem esforçar-nos més per acabar amb el mal que l’abús de l’automòbil provoca en la salut i en el clima.

El desplaçament més net és el que no es realitza. Aquí és on entra l’efectivitat d’impulsar el treball a casa, l’impacte del qual a Barcelona supera fins i tot el que tindria a Madrid. En els viatges pendulars cap a la ciutat, el més habitual és l’ús del transport públic, sobretot elèctric (metro, tramvia, Rodalies...). Però quan toca desplaçar-se entre municipis de la perifèria la dependència del cotxe és enorme. Un fenomen agreujat per l’urbanisme dispers i la deslocalització d’oficines fora de la ciutat que obliga milers de persones treballadores a utilitzar el vehicle propi com a única manera d’arribar al seu lloc de treball.

La possibilitat de treballar des de casa és més elevada entre els treballadors de mitjana edat amb renda alta i estudis superiors. Precisament el perfil dels que més utilitzen el cotxe per moure’s diàriament. Les dades de l’informe de Greenpeace indiquen que un 60% de les emissions evitades procedeix de persones entre 35 i 55 anys, majoritàriament homes, ja que les dones es mouen més en transport públic i s’impliquen més en viatges no laborals –com les cures– que continua sent necessari realitzar. Amb aquestes xifres sembla que el teletreball seria una mesura efectiva, ja que les persones que més contaminen són també els qui podrien teletreballar amb més facilitat.

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

Tot i així, no hem de passar per alt el fet que una àmplia majoria de la classe treballadora no pot acollir-se als beneficis del teletreball. Sectors essencials com la sanitat, el comerç i la indústria requereixen llocs de treball presencials i el personal es continuarà desplaçant diàriament. La promoció del teletreball ha de ser una peça més dins d’un nou sistema de mobilitat respectuós amb el medi ambient i accessible per a totes les persones, no un element que discrimini (encara més) la població treballadora més vulnerable.

Per corregir aquesta possible desigualtat, l’impuls del teletreball s’ha d’acompanyar de mesures com una xarxa de transport públic potent i competitiva, un model urbanístic de proximitat que eviti llargs trajectes amb cotxe i un repartiment de l’espai públic a favor dels desplaçaments a peu i amb bicicleta. En aquest sentit, Barcelona té un enorme repte que requereix mesures ambicioses com l’aplicació d’un peatge de congestió, l’ampliació dels carrils bus i VAO i la consolidació de la seva xarxa ciclista. Mesures imprescindibles per arribar a aquest model de mobilitat justa i sostenible que proposa Greenpeace i que, en plena emergència sanitària i climàtica, contribueix a acostar-nos als objectius de l’Acord de París.