La millor diplomàcia

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

En un moment en què es necessita més que mai recuperar el sentit de la responsabilitat col·lectiva, la diplomàcia sembla perduda. Les xacres de la pandèmia han obert una crisi sense precedents amb conseqüències que no afecten greument només occident sinó tot el planeta. Per això sorprèn encara més que la diplomàcia estigui a matadegolla i que s’obrin nous fronts, quan la seguretat de tots està molt més ben defensada produint vacunes, en comptes d’arsenal atòmic.

Occident s’ha llançat a acaparar les dosis necessàries per vacunar tota la seva població, però oblida la resta i l’angoixa global avança. El desig de vacunar-se i sortir del marasme social, laboral i econòmic a què confina el virus és idèntic a tots els racons del món, però les dosis dels laboratoris occidentals no arriben i allà s’han abocat russos i xinesos a teixir noves amistats. Aliances per a un nou tauler internacional. A la regió llatinoamericana, la vacuna russa no només arriba als seus socis cubans i veneçolans, també a Mèxic i l’Argentina, en tant que Xile avança com el país que més vacuna al món, amb dosis que arriben des de Pequín. Les vacunes s’han convertit en la principal arma de seguretat col·lectiva. Si occident vol mantenir la legitimitat, ha d’entrar en el joc perquè les vacunes arribin a tothom. En temps de relacions fredes fan falta bones aliances i compartir vacunes no només és solidari, és la millor diplomàcia.