Brega i drets
Senyals d’alarma
Una pulsió caïnita s’ha apoderat de la política sense que ningú sembli adonar-se que aquest camí ens porta al precipici.
El president de Múrcia, Fernando López Miras, anomena «enemics dels murcians» els dirigents de l’oposició, que al seu torn l’acusen a ell de corrupte i als trànsfugues, de «xoriços». La presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, frivolitza i polaritza fins a la nàusea amb el seu lema electoral de «comunisme o llibertat». Pablo Iglesias descendeix del cel del Govern al fang de la campanya per erigir-se en la versió postmoderna del ‘No passaran’. A Catalunya els ultres de l’independentisme –hi ha molts independentistes que, afortunadament, no ho són– segueixen repartint carnets de patriotes o traïdors, segons els bufi el vent. Podria seguir amb la llista, però no val la pena. Una pulsió caïnita s’ha apoderat de la política sense que ningú sembli adonar-se que aquest camí ens porta al precipici. ¿Tota la política? ¡No! Com el llogarret gal d’Astérix, alguns projectes resisteixen per millorar la vida dels ciutadans, no per complicar-la ni encabritar-la. Espanya ja és el cinquè país del món que regula l’eutanàsia amb una llei a la qual podran acollir-se persones que pateixin una malaltia greu i crònica o incurable que els provoqui «un sofriment físic o psíquic constant i intolerable».
La llei arriba molt tard, víctima de la pressió nacionalcatolicista que va començar fa quinze anys amb l’atroç campanya d’infàmies i assetjament contra el doctor Montes i altres metges de l’hospital Severo Ochoa, de Leganés. I després, quan ja semblava encarrilada, per l’aquelarre polític de l’últim lustre. Però finalment ha arribat i és una conquesta indiscutible. L’Espanya de la brega, pionera en drets. Per cert, ara que ja podrem morir-nos sense patiments innecessaris, potser el pròxim seria orquestrar un pla que protegeixi la salut mental dels espanyols perquè puguin acudir al metge, com va suggerir a veus l’altre dia a Iñigo Errejón un diputat del PP, el nom del qual no vull recordar. Està vist que la gosadia de la ignorància és insuperable. I és un altre senyal d’alarma de fins on arriba la degradació. Un més.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
