Els avals de Laporta: futbol i negoci

La gimcana dels avals de Joan Laporta ens ha recordat el que mai oblidem: el futbol és un sentiment embolcallat en diners, molts diners. Amb un sonòmetre hauríem pogut calibrar amb quina força van cantar l’himne els nous directius del Barça quan es van saber vencedors el dia de les eleccions i el volum que van utilitzar a casa del notari després de formalitzar-se, ja sobre la campana, els avals que eliminaven l’última trava perquè Laporta fos investit president.

Potser ens sorprendríem i descobriríem que el Cant del Barça va ressonar amb més ímpetu a la notaria, que imaginem de sostres alts i enteixinats. Si fos així, hauríem d’escriure la frase del principi completament al revés. De tal manera que el futbol ja no seria un sentiment embolcallat en diners, sinó diners embolcallats en un sentiment.

Tampoc creguem que això és cosa d’ahir. Futbol i diners van de la mà des de l’inici dels temps. E van inventar els nens de bona família anglesos amb les butxaques plenes i temps per esbargir-se a la gespa mentre la xusma es deixava la salut a les fàbriques. Després, quan els obrers mal nodrits es van aficionar a la pilota fins al punt de fer-la seva, van descobrir que només podien plantar cara als pijos adinerats si professionalitzaven alguns jugadors. I això requeria diners. Sempre diners. Era l’últim terç del segle XIX i el futbol acabava de néixer. Aquest capítol inicial de la història entrellaçada del futbol i la pasta queda ben retratada a la sèrie The english game, de Netflix.

Sense nostàlgies

Però més enllà dels orígens, si es vol entendre com, de manera progressiva, el futbol es va anar allunyant dels límits de la raonabilitat econòmica d’un espectacle de masses d’arrel popular, s’ha de llegir el llibre «Futbol i negoci. El camí de la gespa al Monopoly (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2021), del periodista Marc Menchén.

Menchén, que gairebé es podria dir que ha inventat un mercat informatiu que era pràcticament inexistent per aquests verals posant el seu teclat al servei de les notícies empresarials, financeres i de ‘management’ de l’esport en general, ha escrit un llibre sobre futbol que era més que necessari. Futbol i negoci és una narració ben estructurada que repassa tots els punts d’inflexió de la història de l’esport rei que van accelerar la subversió dels elements perquè fos possible passar del futbol entès com un sentiment embolcallat en diners als diners embolcallats en sentiment d’avui dia.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Al llibre no hi ha judici de valor sobre aquesta qüestió. No és un text ploraner que enyori temps llunyans ni avala raonaments estúpids com: ¡allò d’abans sí que era futbol! Simplement es detalla d’una manera asèptica la colonització de la pilota per part dels diners, com un procés natural i inevitable que en realitat afecta qualsevol producte que desperti prou interès entre les masses per escurar-los la butxaca.

Després de la lectura un no pot deixar de preguntar-se per què els futbolers ens continuem dient a nosaltres mateixos aficionats quan fa ja tant temps que qui ens serveix el menú ens tracta com a consumidors. Potser és perquè costa imaginar una altra indústria en què un directiu es posi a bramar com un possés a casa d’un notari a les dues de la matinada.