Guerra entre Cs i PP

Idus de març a la dreta

L’estrany no és que ara Cs pacti amb els socialistes, sinó que el 2019 Albert Rivera imposés que els únics acords nacionals, autonòmics i municipals fossin amb el PP sense repudiar els recolzaments de Vox

1
Es llegeix en minuts

Els idus de març ja han arribat, tot i que és aviat per saber si es carregaran Inés Arrimadas, Pablo Casado o potser tots dos. El que intenta la líder taronja amb la doble moció de censura a Múrcia (regional i local) contra el PP, en aliança amb el PSOE i Podem, és tornar a situar a la seva formació al centre, capaç de governar també amb l’esquerra. Es tracta d’una jugada en temps de descompte, però imprescindible per intentar salvar el futur de Ciutadans. L’estrany no és que ara pacti amb els socialistes, sinó que el 2019 Albert Rivera imposés que els únics acords nacionals, autonòmics i municipals fossin amb el PP sense repudiar els recolzaments de Vox per completar majories. L’exdiputat Toni Roldán, figura prometedora que va abandonar la formació taronja després de la deriva dretana de Rivera, va escriure a Twitter poques hores després: «M’alegra veure que vol ser un partit útil per ancorar Espanya al centre [...]; l’estrany era que, després de 25 anys de govern del PP a Múrcia (¡¡més que Pujol!!), Cs no hagués sigut garantia de canvi abans» .

Notícies relacionades

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Si després de les catalanes van córrer rumors sobre la fusió dels dos partits, el que ha esclatat ara és una guerra sense treva. No es resoldrà a curt termini a menys que la formació taronja esclati per dissidències internes contra Arrimadas. Múrcia a part, la gran batalla es deslliurarà a Madrid i tot depèn de si l’avenç electoral convocat per Isabel Díaz Ayuso per purgar la «traïció» de Cs tira endavant o si sucumbeix, com sembla ser, davant les mocions de censura presentades per l’esquerra. L’embolic jurídic pot acabar als tribunals. Mentrestant, qui es frega les mans és Pedro Sánchez, perquè aconsegueix atraure Arrimadas, cosa que al Congrés també es notarà per a disgust d’ERC. I sobretot perquè infligeix un sever càstig al PP de Casado, que perdrà molt poder territorial, tant a Múrcia com possiblement a la Comunitat de Madrid, sense descartar un efecte dòmino final sobre Castella i Lleó i altres ajuntaments. Els idus de març ja han arribat, però encara no han acabat.