Nòmades i viatjants

La guerra immoral de les vacunes

Es llegeix en minuts

Si la pandèmia va posar el focus en les nostres avaries estructurals com a societats presumptament avançades i democràtiques, la vacunació massiva en què ens trobem augura un món més desigual, injust i perillós. El president dels EUA, Joe Biden, model del liberalisme, ha intervingut en el mercat per forçar un pacte de fabricació entre dues farmacèutiques rivals. L’objectiu és disposar de prou dosis per a cada nord-americà adult abans del juny. Està en joc l’economia i el primer lloc en el duel entre superpotències amb la Xina.

No tots remen en la mateixa direcció. Els governadors republicans de Texas i Mississipí tenen pressa per alliberar-se de les restriccions i suspendre l’ús obligatori de la mascareta. Alguns bisbes nord-americans (Biden és catòlic) recomanen als seus fidels que rebutgin la vacuna de Johnson & Johnson a causa de l’ús de cèl·lules de fetus. 

La UE és un polvorí. Mana el campi qui pugui. La presidenta de la Comissió, l’alemanya Ursula von der Leyen, sembla superada pels esdeveniments. No hi ha prou dosis ni es compleixen els terminis. Itàlia acaba de bloquejar un carregament a Austràlia per assegurar-se les seves. Hongria, Polònia i Eslovàquia, que ja anaven per lliure amb governs cada cop més allunyats dels estàndards de la UE, negocien amb Rússia i la Xina per garantir-se el subministrament. Àustria i Dinamarca busquen acords amb Israel, a qui li sobren vacunes, i Bèlgica ha demanat revisar els límits d’edat (55 anys) per a la fabricada per AstraZeneca.

Vacuna russa

L’escassetat de dosis ha empès la Comissió a repensar-se la qüestió de la vacuna russa. Ha iniciat els primers passos per a la seva eventual aprovació. Més enllà de la seva efectivitat, pesa la política. La UE no vol regalar una victòria propagandística a Putin. La Sputnik V torna a posar Rússia al mig d’un tauler postpandèmic, amb la Xina i els EUA. No només està en joc la salut de milions d’europeus; també, l’economia. Ser els últims impediria una ràpida sortida de la crisi. Fallides i atur massiu són l’aliment de l’extrema dreta.

Israel és el país que més i millor ha vacunat la seva població, però té truc. Més del 50% ha rebut la primera dosi i el 39%, també la segona. A Espanya anem pel 5,5%. Benjamin Netanyahu, que s’enfronta aquest mes a unes altres eleccions (i a un judici per corrupció) ha convertit aquesta qüestió en la mare de totes les campanyes electorals. Va proposar a les multinacionals farmacèutiques una vacunació ràpida i massiva de la seva població a canvi de dades. Aquests suggereixen que les vacunes de Pfizer-BioNTech i Moderna són tan efectives com es preveia. Netanyahu practica amb les dosis sobrants la diplomàcia de la vacuna. Les ofereix als països amics o per pagar deutes d’agraïment.

El problema del primer ministre israelià és que s’ha oblidat dels palestins dels territoris ocupats, que amb prou feines han rebut 5.000 dosis, i centrades a vacunar la mà d’obra que treballa a Israel. La IV Convenció de Ginebra responsabilitza les potències ocupants de la seguretat de la població ocupada. La no vacunació forma part del mateix apartheid que milions de palestins pateixen diàriament a Cisjordània, Jerusalem Est i Gaza. Els palestins israelians tenen recel de la vacuna, igual que els jueus ortodoxos. Els més radicals ni tan sols reconeixen l’Estat d’Israel. Afirmen que a les sagrades escriptures està escrit que serà déu, i no l’home, qui els entregui la terra promesa.

Els països pobres només miren

Et pot interesar

Als països pobres no arriben les vacunes, ni se les espera aquest any. Ja estan acostumats a veure passar de llarg qualsevol forma de progrés que no comporti l’explotació. Quan arrenqui l’economia mundial continuaran atrapats en la pobresa. Als països rics, els molt rics es vacunen abans perquè van donar diners per a la investigació o la producció, o a hospitals privats a canvi de prioritat. Hi l’excepció és Dolly Parton, una de les icones musicals dels EUA. Va donar un milió de dòlars per facilitar l’arribada de la vacuna i ha esperat el seu torn per rebre la punxada. Igual que les infantes en la seva visita familiar als Emirats Àrabs.

Més enllà de la pandèmia, la crisi que ve i la guerra bruta per les vacunes, hi ha la catàstrofe climàtica que s’està cuinant a foc ràpid. Els científics fan la seva feina d’alertar i assenyalar els perills, però prioritza el curtterminisme. És la base del sistema: la gresca és avui; el compte el paga la següent generació.