Els disturbis a Catalunya

Agraïment a la feina dels Mossos en aquests moments difícils

Convertir la policia de la Generalitat en el focus del problema quan hi ha violència no és admissible

2
Es llegeix en minuts
Agraïment a la feina dels Mossos en aquests moments difícils

El diari que el lector ara llegeix va informar el 2 de desembre de 1994 que els Mossos ja eren l’única policia d’Osona. El dia abans s’havia inaugurat la primera comissaria de la policia de la Generalitat a Vic. La consellera de Governació de la Generalitat de llavors, Maria Eugènia Cuenca, va qualificar l’esdeveniment de fet històric: 91 mossos, 5 sergents, 23 caporals i 63 agents havien arribat a la capital d’Osona. El director general de seguretat ciutadana, Xavier Pomés, va informar que havia començat l’intercanvi d’informació «perquè els Mossos facin també de policia judicial». No podia ser de cap altra manera, si es volia un cos policial que comptés amb totes les funcions.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Les nits de violència a diferents ciutats catalanes aquests últims dies van tenir com a primer gran impacte negatiu l’atac i destrucció de la comissaria de Vic, que es va produir amb greu perill per a la integritat física de diferents agents del cos policial de la Generalitat.

Objectius compartits

La falta de contundència o el silenci en la condemna dels esdeveniments viscuts al carrer han ajudat poc. Tampoc ho ha fet que les negociacions sobre un hipotètic recolzament de la CUP a ERC hagin posat un interrogant sobre el funcionament del cos dels Mossos en un moment com aquest. És necessari recuperar una política que tingui com a objectius qüestions prioritàries que compartim la immensa majoria de grups parlamentaris democràtics, especialment els que tenim menys en comú. Aquests últims anys hi ha hagut massa acusacions polítiques que s’han convertit en mostres de violència verbal i física en el dia a dia a Catalunya i en alguns esclats explosius periòdics. Convertir la policia de la Generalitat en el focus del problema quan hi ha violència no és admissible. Tampoc ho és parlar dels motius, perquè no hi ha cap motiu que pugui justificar la violència.

És lícit reclamar el respecte a les lleis que protegeixen els drets de tots. I afegir que posar en qüestió els Mossos en un moment en què han sigut la barrera davant la violència, fins i tot d’elements vinguts de tot Europa, no és una política seriosa.

Una proposta clara

El 1994, el Govern de CiU anunciava amb orgull tenir una policia catalana amb funcions de policia judicial. Els Mossos tenen el deure professional de garantir la seguretat. ¿Com es pot dubtar dels tècnics de la Generalitat que tenen una funció concreta en seguretat i que tenen un model que ha sigut construït pels qui avui els critiquen?

Notícies relacionades

Si s’ha d’obrir el debat sobre el model en aquestes condicions per als Mossos, que sigui, com a mínim, amb una proposta clara per enfortir-los al carrer en una situació tan difícil com la que viuen. I si no han d’actuar en ocupacions, que expliquin de quina manera continuaran sent una «policia judicial», fet clau per tenir una policia catalana completa.

Els diferents partits polítics que van construir Catalunya durant els primers 30 anys de democràcia, entre els quals el PSC hi va tenir un paper destacat, sempre havien considerat que un dels primers compromisos conjunts del Parlament havia de ser la seguretat. Catalunya, com a projecte comú, havia de defensar aquest compromís mutu entre les diferents forces polítiques. Seria molt convenient que en aquest mandat, aquest antic compromís patriòtic fos respectat. Voldria agrair la feina dels Mossos en aquests moments difícils.