Censura puritana
Traduir un negre
La persona que anava a passar a l’holandès els poemes d’Amanda Gorman ha renunciat per considerar que és racista que ho faci algú d’una altra raça
La persona que anava a traduir a l’holandès els poemes d’Amanda Gorman, aquesta poeta de 22 anys que va pronunciar uns versos regulars a la presa de possessió de Joe Biden, ha renunciat a la feina. No vol fer-ho. S’hi nega. Ho ha pensat millor i li sembla immoral. El motiu: aquesta traductora és blanca i Gorman és negra. Tal qual. A primera vista vostè dirà: ¡doncs s’ha de ser racista! I aquesta és la resposta correcta, sí, tot i que per arribar-hi haurem de fer una volta postmoderna. La traductora creu, perquè així li ho han dit, que racista seria l’acte de traduir algú d’una altra raça. Es diu Marieke Lucas Rijneveld i, per la seva condició de persona no binària que fluctua entre l’home i la dona, més que beneita caldria anomenar-la mem.
Sobre Lucas Rijneveld n’havia sentit parlar quan va guanyar el Booker Internacional. Vaig saber que no vol oprimir ningú quan escriu, que es va criar en una família ultrareligiosa i rural d’Holanda i que té 30 anys. No l’he llegit, i és possible que la seva novel·la sigui una genialitat, però per les seves paraules ella, o ell, em va semblar la condensació perfecta de la moral puritana que inunda l’esquerra protestant als Estats Units i països com Holanda o Dinamarca. Així que, mandrós, no li vaig parar més atenció. Fins aquesta setmana, quan m’assabento per ‘The Guardian’ que Lucas Rijneveld ha renunciat a traduir Gorman per les raons abans exposades, i després d’una brega digital.
Va fer saltar la llebre una tal Janice Deul, activista, és a dir, comissària política, després de l’anunci de la pròxima edició neerlandesa dels poemes de Gorman. Va dir, textualment, que la de l’editorial que havia trucat a Lucas Rijneveld era «una elecció incomprensible, segons la meva opinió i en la de molts altres que van expressar el seu dolor, frustració, enuig i decepció a través de les xarxes socials». ¿Com era possible que encarreguessin a un diable blanc, per molt no binari que fos, la traducció d’una sacrosanta persona negra i dona? A la manera de les nostres hispàniques ‘rinyes’, Deul va inflar aquesta falsa indignació i va capitanejar una caça de bruixes exitosa.
Lucas Rijneveld va trucar al seu editor per renunciar i, cursi, va dir: «Estic commocionada per l’enrenou que envolta la meva participació en la difusió del missatge d’Amanda Gorman i comprenc les persones que se senten ferides per la decisió de (l’editorial) Meulenhoff». Potser ignora Lucas Rijneveld que la responsabilitat d’un autor, en aquests temps de censura puritana i racisme victorià, és plantar-se amb els peus ferms a terra i capejar el temporal; que cada pas que un artista fa cap enrere davant l’horda és un pas que l’horda avança cap a tots nosaltres. Però potser, aquesta és la meva hipòtesi, no ho ignora i de veritat «comprèn» les persones «ferides» per aquesta decisió editorial.
Potser, sí, Lucas Rijneveld comprèn que un autor no ha de tocar amb les seves blanques i diabòliques mans l’obra d’un negre, o asiàtic, o àrab, de la mateixa manera que un autor alemany no havia de tocar l’obra d’un jueu polonès. Potser Lucas Rijneveld, com tota aquesta bava d’actors oportunistes que van sortir a demanar perdó per doblar en dibuixos animats personatges d’altres races, realment comprèn que els individus no som lliures de traspassar les fronteres delirants de la raça. Sí. Potser comprèn. ¡I això és el pitjor!
PD: Tots els meus articles publicats en aquest diari es tradueixen al català. Espero que ho facin traductors murcians, altrament em sentiré molt ofès.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
