Els petits avenços

L’any en què el temps va canviar de ritme

Mentre els patrons del patriarcat es mostren refractaris a la transformació, el temps avança i les dones també

Es llegeix en minuts

Sé que una de les virtuts apreciades en els futbolistes és la seva facilitat per canviar de ritme o direcció mentre corren rere la pilota. No sé per què he retingut aquest detall, però aquest any en què hem hagut de canviar de ritme i de direcció ho he recordat sovint. Ara fa un any que es va detectar el primer positiu per Covid-19 a Catalunya, i aviat farà un any de la declaració de l’estat d’alarma a tot Espanya. Avui ja són 556.705 les persones contagiades a Catalunya, 20.657 persones mortes i, afortunadament, 188.834 de vacunades. Vertigen.

Ens queixàvem que tot el dia corríem, i que ni així ens arribava. I, de sobte, el temps es va aturar. Un any en un «ara caic, ara m’aixeco», surfejant les onades de la pandèmia. D’algunes coses sembla que faci una eternitat; d’altres, en canvi, les tenim gravades com si fos ahir. Fa poc no era capaç de distingir entre el que havia fet el 23 d’abril o el 23 de juliol: dos dies de Sant Jordi amb el pas canviat i els records barrejats del dia més important de l’any per al meu gremi. La manifestació del 8 de març del 2020 la tinc encara vivíssima, ara que estem a les portes d’un altre 8-M. Fa un any no pensàvem renunciar a manifestar-nos, potser inconscientment. I encara l’endemà ens ajuntàvem a la plaça del Rei de Barcelona per reclamar el 2% del pressupost per a la cultura.

Notícies relacionades

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Mentre els patrons del patriarcat es mostren refractaris al canvi, el temps avança i les dones també. Amb dolor, però cada vegada més fermes, més juntes. Anys de maltractaments, un any d’investigació, un dia de publicació i la gota que curulla el vas dels comportaments abusius cap a les dones provoca un tsunami que aparta l’abusador, i de retruc també una feminista al capdavant d’una institució cultural. Podem pensar que som on érem, però vull creure que en el camí sinuós cap a la maduresa, som una mica més conscients dels nostres errors i contradiccions, de les nostres responsabilitats. I que mai perdrem de vista on és el feble en cada història.