El panorama després del 14-F

Hi ha espai per al centre?

A Catalunya li convé que el centre sobiranista estigui, no com a complement de ningú, sinó amb l’ambició de representar un ampli espectre de la societat catalana

Es llegeix en minuts

L’espai de centre sobiranista ha desaparegut del Parlament de manera molt contundent. Les dues candidatures que aspiraven a representar aquest espai i que no van ser capaces de posar-se d’acord s’han quedat fora de l’hemicicle del parc de la Ciutadella. La política catalana ha sigut durant aquests últims anys una màquina trituradora de líders i partits i, sens dubte, la principal víctima ha sigut l’espai convergent que havia aspirat a representar un certa idea sobre el país, un determinat model de societat i un concret estil de fer les coses.

Aquí no valen les excuses. És evident que tots aquells que, d’una manera o una altra, hem tingut responsabilitats polítiques de primer nivell en aquest espai, som corresponsables d’aquesta situació, cada un, és clar, en la seva mesura. Les explicacions sobre la destrucció d’aquest espai en poden ser moltes, però més que distreure’ns en el lament del que hauria pogut ser i no ha sigut, toca preguntar-nos si la societat catalana d’avui reclama i necessita una oferta política d’aquest estil o, al contrari, les demandes de fons que l’espai de centre, que havia representat amb tant èxit Convergència, que era alguna cosa més que el centre avui, o bé troben respostes en les actuals forces amb representació al Parlament, o bé són extremadament minoritàries i estan condemnades a extraparlamentarisme, o bé han quedat relegades fins que tanquem l’etapa excepcional que hem viscut durant aquests anys.

És probable que aquests tres raons, en diferent mesura, expliquin també el fracàs de les candidatures del centre sobiranista. El centre sobiranista no hi és perquè no hi ha suficient catalans que sentin orfes de representació en aquest espai. En política, els buits de representació sempre són omplerts per algú i de moment no sembla que aquest buit sigui prou gran per merèixer una digna representació al nostre Parlament. Els votants de centre, que n’hi ha, com en qualsevol societat democràtica, han trobat empara en les candidatures amb representació parlamentària i també, clara, en l’abstenció i el vot blanc i nul, tan nombrós en aquesta ocasió.

Tinc la impressió que enlloc està escrit que l’espai de centre hagi de tornar perquè sí. Dependrà molt poc d’una mirada nostàlgica sobre el passat i el que va representar Convergència i dependrà, sobretot, de saber oferir un projecte de país sòlid que connecti amb els valors i els ideals de les noves classes mitjanes catalanes de la tercera dècada del segle XXI, que ofereixi una sortida democràtica al conflicte amb l’Estat i que identifiqui de manera encertada els enormes reptes col·lectius que tenim plantejats en els àmbits econòmic, social, tecnològic, ambiental i cultural d’aquest canvi d’època.

Segur que no és fàcil en temps de polarització ideològica i fractures socials, de ferides profundes en la societat catalana com a conseqüència de les injustes presons i de tota la judicialització del conflicte polític que estem encara patint.

Crec, però, que al país li convé que hi hagi aquest espai però no amb vocació de complement de ningú, sinó amb l’ambició de representar un ampli espectre de la societat catalana. Convé que hi sigui, no per evitar que l’extrema esquerra condicioni la governabilitat del país, sinó per trencar la dinàmica dels blocs que fan impossible els acords amplis que el país necessita per superar l’actual estancament del conflicte polític.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Et pot interesar

Convé que hi sigui, no per defensar només una determinada política fiscal o la col·laboració publico-privada, sinó per defensar un determinat model de país vàlid per a tothom i que posi èmfasi en les reformes que es necessiten per garantir el bon govern, el compromís amb Europa, la competitivitat de les empreses, la sostenibilitat de l’Estat del benestar, l’enfortiment de la societat civil, la transformació del sector públic, la recuperació de la mobilitat social i la transició ecològica, a fi d’afrontar l’evident risc de decadència del país.

I convé que hi sigui per exercir sense complexos la influència catalana en la política espanyola i europea, defugint la inhibició en els assumptes que es decideixen a Madrid i les temptacions de bloqueig, que sovint són expressió més que res d’impotència. El centre ha de tornar.