Apunts per a un discurs d’investidura

Segur que no està en aquestes opcions crucials que ens separen, però em sembla que hi ha una gran coincidència a considerar que el marc jurídic actual és inapropiat per gestionar la lluita contra la pandèmia. No podem oblidar la controvèrsia sobre la convocatòria de les eleccions que ens ha portat aquí. I el marc estatal, tal com està, no ens ofereix una guia clara per saber en quines condicions és possible ajornar unes eleccions. El que jo els proposo, senyores diputades i senyors diputats, és prendre la iniciativa per millorar la nostra capacitat de resposta davant la pandèmia, alliberant-la dels debats jurídics que tantes energies consumeixen.

Concretament: si obtinc la seva confiança, el meu Govern plantejarà en aquesta Cambra diverses iniciatives per millorar el marc legal, per si en el futur ens tornem a trobar amb una situació en la qual calgui fer unes eleccions en una crisi de salut pública.

La primera cerca eliminar la inseguretat jurídica per la qual hem passat. S’han de preveure amb precisió els supòsits en què les circumstàncies sanitàries impedeixen votar en una data determinada. Per a això utilitzarem la via que ens obre la Constitució, i demanarem que aquest Parlament exerceixi davant les Corts Generals el seu dret a la iniciativa legislativa. El nostre objectiu ha de ser que es modifiqui la llei orgànica de règim electoral. Com saben, la seva disposició addicional primera conté les previsions que marquen el calendari automàtic en els casos de dissolució de les assemblees legislatives autonòmiques. Aquesta disposició ha de contemplar l’ajornament de les eleccions a una data que no pot ser deixada a la discreció del Govern central, sinó vinculada a uns indicadors concrets de salut pública. Aquests indicadors han d’estar previstos en la nostra pròpia legislació sanitària.

La segona es dirigeix a plantejar una alternativa eficaç a la votació presencial, que pot ser considerada impossible si s’arriba al nivell crític de les dades sanitàries que justifiquen l’ajornament: em refereixo al vot per internet. La legislació electoral l’ha de preveure, amb les degudes garanties, per a tot l’electorat. I la nostra ciutadania, en concret, ha de tenir aquesta possibilitat, perquè ningú senti que ha de posar en joc la seva salut per sortir de casa a votar.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

La tercera iniciativa que proposo ens concerneix directament, més encara que la referida a la nostra legislació sanitària. Senyores i senyors diputats, ens hem d’avergonyir de no haver sigut capaços d’haver donat a Catalunya una llei electoral pròpia, després de més de 40 anys d’autogovern. No és possible esperar més, i hem de començar a treballar perquè, aparcant el que ens separa en aquest pla, puguem dotar-nos, almenys, d’una Junta electoral catalana. 

Potser alguns esperaven que el meu discurs acabés d’una manera més exaltant, fins i tot èpica. Lamento decebre’ls, però crec que ho he fet seguint un dels valors pels quals Catalunya ha sigut elogiada: el sentit de responsabilitat. Els que som aquí representem sectors diferents amb interessos contraposats a llarg termini. El meu programa de Govern, ho sé, no tindrà l’aprovació unànime d’aquesta cambra. Però, en tot cas, podem millorar l’acció de Govern, de qualsevol Govern, amb reformes concretes i pràctiques. Podem menysprear-les, alçant el mentó per poder entreveure els brillants horitzons futurs als quals porten els nostres programes propis. Però si adoptem aquest posat, perdrem de vista l’angoixa en què aquí i ara viuen tantes famílies. Posem-nos d’acord en això, almenys, perquè els ho devem.