Apunt

14-F: Economia a la recerca de gestor

El país requereix consensos mínims per evitar caure pel tobogan de la decadència

1
Es llegeix en minuts
14-F: Economia a la recerca de gestor

L’economia catalana porta molt temps sense un rumb clar, com a mínim des de principis de l’anterior dècada. Les empreses i els autònoms sí que ho tenen clar: fer tot el possible per mantenir a la superfície els negocis. Però tot això ho han hagut de fer en un escenari amb un Govern format per faccions rivals, un full de ruta basat només en ideals i l’últim que faltava: una crisi provocada pel coronavirus amb una política immersa en una campanya gairebé permanent. Cal refer-se de la caiguda de l’11,4% de l’any passat.

Notícies relacionades

I el context polític poc fa per resoldre els problemes de les empreses, dels autònoms, dels treballadors i dels ciutadans en general. Només cal veure alguns dels debats electorals. Moltes vegades es demanen coses als governs, que si ajudes (actualment imprescindibles per evitar una debacle), que si recolzaments, que si unes polítiques determinades, però el que sí que se’ls ha d’exigir és que siguin part de la solució i no que contribueixin a empitjorar el problema. I als qui estan en l’oposició o tenen molts números d’estar-hi o mantenir-s’hi, cal reclamar-los que no juguin amb el populisme, aquesta perillosa temptació que atrau fins i tot de vegades els governs.

El 14-F hauria de ser un punt d’inflexió, una casella de sortida a partir de la qual fixar unes regles de joc bàsiques en què, sense que ningú hagi de renunciar als seus ideals, es pugui desenvolupar l’economia a mitjà i llarg termini. A Catalunya és necessari comptar amb un marc mínim estable, amb una mínima predictibilitat. Això requeriria consensos en les qüestions bàsiques, menys gestos i més determinació per arribar a acords per part de totes les forces polítiques. Potser és molt demanar, però és el mínim per evitar que l’economia catalana s’estimbi inexorablement pel tobogan de la decadència. Ni qualsevol temps passat va ser millor ni el futur està encara escrit (del tot). L’economia catalana necessita una vegada per totes un full de ruta, un model i una gestió política que, almenys, no ens ho posi més difícil.