Masclisme

La por

És aquesta l’eina de control més gran que té el patriarcat: aquesta vegada no has sigut tu, però podries ser tu

1
Es llegeix en minuts

Una nena de 12 anys em diu que ha desaparegut una companya del seu institut. Que el dia anterior la van perseguir uns homes, que finalment no va passar res i que avui no ha tornat a casa. La primera reacció que tinc és alertar-la, recordar-li que no torni a casa sola, ni de dia ni de nit, que vagi amb compte, i que qualsevol dia pot ser ella. Aquesta és la primera reacció, la reacció d’algú que estima algú altre, en aquest cas una nena de 12 anys que tot just comença a fer vida al carrer sense supervisió adulta.

La majoria de nosaltres hem crescut sota aquesta amenaça invisible però real: potser un dia et toca a tu. No et cal experimentar la por per viure amb ella cada dia. Si, a més a més, coneixes algú a qui ha passat alguna desgràcia, l’angoixa ja no torna a marxar mai més. Em debato, doncs, entre contribuir a fer més gran aquesta por i aquesta hipervigilància o no fer-ho. Per una banda, no negaré que el primer que penso és que podria haver estat ella, i ara podria ser jo qui busqués o esperés la trucada d’algú estimat. Per l’altra, estem cansades d’atemorir-nos de generació en generació.

Notícies relacionades

El cas de les nenes d’Alcàsser va aterrar milions de noies joves arreu. És normal, i fem bé de ser-ne conscients. És aquesta l’eina de control més gran que té el patriarcat: aquest cop no has estat tu, però podries. I aquest dubte, aquesta inquietud t’acompanya tota la vida i et fa conscient de la teva vulnerabilitat. No perquè no siguis forta ni valenta ni atrevida ni una noia empoderada, sinó perquè la impunitat campa pels carrers.

Aquest és el debat moral que se’m planteja: atemorir una nova generació, alertar-la i condemnar-la als missatges terrorífics de sempre, o acompanyar des d’un altre lloc. El sotmetiment i el control de la por amb aquests missatges, ¿fins a quin punt ens són útils? No hi ha una resposta correcta i màgica, i probablement s’ha de fer tot alhora: acompanyar, alertar, donar eines d’autodefensa, parlar i escoltar. Però quina por, quan passen por les nenes que estimes.