Vota educació: una agenda d’equitat perquè guanyi tothom

Ens trobem en un moment crític que pot representar un punt d’inflexió: o cap a l’aprofundiment de les desigualtats educatives i, de passada, cap a un sistema de resultats mediocres, o cap a una educació de qualitat i generadora d’oportunitats per al conjunt de l’alumnat. Davant aquesta disjuntiva, és imprescindible que els partits i el Govern sortint del 14-F apostin decididament per l’equitat educativa.

El context pandèmic i la seva afectació en les rutines escolars han posat de manifest els reptes del moment actual. Fractures digitals entre alumnes i escoles, increment de l’absentisme, falta de recursos als centres segregats, falta de sistemes d’orientació i noves oportunitats, continguts educatius poc competencials, accés desigual a l’oferta d’extraescolars. Aquestes problemàtiques s’han fet evidents a ulls de mestres, famílies, entitats socials, autoritats locals, administració educativa, partits polítics... fins al punt que es fa difícil creure que podem recuperar i propulsar l’educació del país sense atendre-les de manera urgent i decidida.

Propostes

Per això creiem que les propostes de política educativa que hem presentat des de la Fundació Bofill dibuixen una agenda d’equitat necessària i amb potencial de consens entre la comunitat educativa i entre el gruix de les forces parlamentàries. Tracten problemes de primera magnitud i concreten solucions viables, quantificades i fonamentades en l’evidència i en l’opinió d’experts i professionals de l’educació. I són mesures basades en una màxima cada vegada més indiscutida: no hi ha sistema educatiu d’èxit i qualitat que no ofereixi igualtat d’oportunitats a tots els alumnes.

Una agenda educativa d’equitat és molt més que un conjunt d’accions compensatòries, «assistencials», per a alumnes, escoles o barris pobres. Implica identificar aquells recursos i aprenentatges que ofereixen autèntiques oportunitats educatives i vetllar perquè tots els alumnes se’n puguin beneficiar. Certament, s’haurà d’adaptar la distribució dels recursos en funció del context, prioritzant o sobredotant els entorns, famílies i alumnes més vulnerables, aquells que s’han vist més colpejats per la crisi del coronavirus.

Per exemple, sabem que les funcions d’orientació i recolzament personalitzat són claus per al progrés educatiu. Però no totes les escoles disposen de prou recursos, i això té molt a veure amb el perfil social i les necessitats educatives dels seus alumnes. Proposem potenciar aquestes funcions al conjunt del sistema educatiu, però oferint recursos addicionals als prop de 600 centres educatius del país reconeguts com a més vulnerables.

Aquest «tracte preferencial» d’uns determinats centres no seria necessari en un context sense segregació escolar. Però l’alta segregació, especialment econòmica, és un dels principals reptes que tenim al nostre país. Per això plantegem mesures concretes i realistes de planificació de l’oferta, gestió de l’elecció escolar i de gratuïtat, dirigides a reduir la segregació. Mentre existeixin centres desiguals, seran necessaris criteris d’addicionalitat.

Notícies relacionades

Guanyar versus governar

Les veus de les víctimes

O pensem en la xacra de l’abandonament educatiu prematur. Un de cada cinc alumnes no continua estudiant més enllà de l’ESO, proporció que dobla la mitjana europea. Aquesta problemàtica, no obstant, no afecta per igual ni tots els joves (els fills de famílies amb baix nivell d’estudis tenen el doble de probabilitats d’abandonar els estudis que la resta de joves) ni a tots els entorns. Per això s’han de combinar actuacions transversals (noves places públiques d’FP en sectors estratègics) amb intervencions més focalitzades (reforçar els plans contra l’absentisme en barris on aquest fenomen té una incidència més gran).

En conjunt, desplegar les mesures d’equitat que proposem implicaria una inversió anual de 650 milions d’euros. És un esforç important, però relatiu. Relatiu si tenim en compte la despesa anual en educació, que actualment ronda els 5.600 milions d’euros i que es troba encara molt per sota de la mitjana europea de despesa educativa sobre el PIB. I relatiu, sobretot, si considerem els beneficis que aquesta inversió suposaria no només per a l’equitat, sinó també per a l’equitat, la qualitat i l’excel·lència del conjunt del sistema educatiu.