Primer debat sense ferits

Carrizosa (Cs). Desarmat. Ciutadans continua sense trobar explicació a no haver presentat una proposta per governar Catalunya, després de la victòria electoral.

Borràs (JxCat). Rellevista. Ha agafat amb decisió el relleu de l’independentisme màgic. Amb efectivitat, li està aplicant a Aragonès la mateixa recepta que Junqueras va aplicar a Artur Mas: «Ets un pallús».

Aragonès (ERC). Desdibuixat. No sap vendre la tasca del Govern ni els vots de Rufián recolzant el PSOE. No defensa la unilateralitat però no hi renuncia. Junqueras està acudint al rescat.

Illa (PSC). Aglutinador. Va aconseguir presentar-se com l’alternativa per als qui ja estan cansats de la sèrie ‘Puigdemont contra Junqueras’.

Albiach (Comuns). Sense punteria. Entossudida a escandalitzar-se amb les declaracions excloents de Canadell (desconegut més enllà de TV-3), quan Junqueras, Borràs i Torra tenen als seus fulls de serveis declaracions tant o més intenses. Els seus votants potencials són més a ERC i la CUP que a la Cambra de Comerç.

Sabater (CUP). Còmoda. No té competidors interessats en la seva base electoral.

Fernández (PP). Hàbil. Els precedents dels pactes del PSC a Badalona i Castelldefels estan ben agafats per generar dubtes sobre el PSC.

Chacón (PDECat). Meritòria. Però el seu exercici de realisme caurà en sac foradat si Mas-Colell no fa un anunci electoral desmentint les ‘fake news’ de l’independentisme màgic. Mas-Colell podria reiterar el que va dir que la independència generaria un «petit excedent» econòmic i no el superàvit «més gran d’Occident», com assegurava Junqueras. Mentre independència sigui sinònim de 16.000 milions, els independentistes votaran per la via ràpida i sense pensar-s’ho dues vegades.

Notícies relacionades

¿Què ofereix Salvador Illa?

A reflexionar... si podem

Garriga (Vox). Monotemàtic. Efectiu inicialment presentant-se com el diferent, tot i que es va dedicar exclusivament a estigmatitzar la immigració.

Això és només el principi. Veurem com continua, amb una certa emoció.