Editorial
Corrupció amb les vacunes
Des de l’inici de la campanya de vacunació, sovintegen les notícies de persones que, aprofitant-se d’una feina o d’unes relacions que els ho permet, s’han vacunat contra la Covid saltant-se el protocol establert. No són casos majoritaris, però sí que generen un comprensible escàndol social després de gairebé un any de pandèmia i en ple flagell de la tercera onada de la malaltia. Hi ha hagut alts càrrecs polítics (el conseller de Sanitat de Múrcia, que va ser destituït per això), funcionaris, alcaldes, personalitats religioses, gerents d’hospitals, sanitaris jubilats, i familiars de sanitaris o de treballadors de residències.
El cas més greu ha sigut el del cap de l’Estat Major de la Defensa (JEMAD), el general Miguel Ángel Villarroya, que va dimitir després de conèixer-se que s’havia vacunat. Segons el militar, va abandonar el seu càrrec malgrat que va complir un protocol i no es va aprofitar del seu rang per vacunar-se abans del que li corresponia per edat. L’Exèrcit ha rebut vacunes que s’han repartit entre l’Exèrcit de Terra, l’Armada, l’Exèrcit de l’Aire i l’EMAD. En cadascun d’aquests exèrcits es vacuna primer els sanitaris, després els militars en missions a l’exterior i finalment la cadena de comandament segons criteris d’edat. Villarroya, de 63 anys, va complir aquest protocol. Malgrat això, com argumentava el militar en la seva nota de dimissió, el fet que s’hagués vacunat deteriorava la imatge de les Forces Armades.
És així, primer, per l’escassa transparència del cas. El protocol de vacunació transmès a la ciutadania res deia de l’Exèrcit, ni tampoc de les persones que dirigeixen les principals institucions de l’Estat. A més, la notícia de la seva vacunació va arribar després del degoteig de nombrosos casos escandalosos de corrupció amb la vacuna. Perquè corrupció és aprofitar-se del càrrec, la feina o les relacions per inocular-se abans del que toca amb arguments vergonyants: que es van vacunar a causa d’un malentès, que sobraven vacunes i no volien que es perdessin, que la seva feina és essencial, o que es pretenia donar confiança a la ciutadania respecte a les vacunes.
Notícies relacionadesL’efecte és el contrari: una profunda desconfiança i balons d’oxigen per alimentar l’incendi del populisme i de la demagògia. Passa el mateix que amb la corrupció política: són exemples d’un tipus de poder polític que viu en una bombolla d’impunitat. Ni tots els polítics són corruptes ni el procés de vacunació és un campi qui pugui, però aquesta manera d’entendre el públic i la responsabilitat ciutadana per part d’uns quants és tòxica.
Aquesta cultura de la corrupció, com bé sabem, creix i prospera amb la falta de la transparència. Impossibilita, a més, que puguin portar-se a terme debats que s’haurien de poder celebrar en una societat democràtica consolidada. Per exemple, veus com les de l’alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, han plantejat el debat de si és necessari que en algun punt del calendari de vacunació les persones que fan funcionar les institucions de l’Estat siguin inoculades. És raonable que sigui així, no per privilegis, sinó per un elemental respecte a les institucions democràtiques, que són de tots i a tots ens representen. Però en un context d’un degoteig d’amiguisme i escàndols diaris, mantenir un debat en aquests termes és molt difícil. La conjunció de cultura de la corrupció i populisme és nociva per a la democràcia.
