Veto a Twitter
Sí a la censura (de Trump)
Un racista, masclista, homòfob i ara colpista no pot dir el que li doni la gana tot i que sigui el mismíssim president dels EUA
Un monstre anomenat Donald Trump abandonarà per fi les institucions, i el món serà una mica millor. Cert, no s’evaporarà, i la qüestió que es planteja a partir d’ara és què fem amb ell. Políticament, l’‘impeachment’ pòstum pot deixar-lo fora del sistema, però el dilema de veritat es planteja al terreny mediàtic i de les xarxes socials. Per això és fascinant que el propietari de Twitter, Jack Dorsey, s’atrevís a desconnectar el compte de Trump com qui desendolla un llum: el totpoderós president de la gran potència planetària, silenciat de cop i sense previ avís per una empresa privada del mercat que tant diu adorar.
La decisió ha sigut criticada en bloc pels trumpistes, però també pels seus detractors, entre qui destaca la Unió Europea, contrària a qualsevol tipus de censura. No obstant, la desconnexió de Trump, que com admet el mateix Dorsey «té la seva part perillosa», està plenament justificada. En un moment crític per a la democràcia americana, ha aconseguit desactivar l’altaveu que encoratjava ni més ni menys que un cop d’Estat des de la mateixa presidència del país. És a dir, Twitter ha sigut més ràpid, eficient i devastador per a Trump que la sospitosa Guàrdia Nacional, que va arribar dues hores tardes al Capitoli i va ser incapaç d’impedir que un ramat de delinqüents envaís el dia clau la seva institució més preuada.
Es dirà amb raó que Twitter és també responsable del monstre i s’ha aprofitat del trànsit que li ha generat durant anys. Però el tancament del compte de Trump té una virtut incommensurable, que compensa de sobres els seus defectes: el missatge és que un racista, masclista, homòfob i ara colpista no pot dir el que li doni la gana tot i que sigui el mismíssim president dels Estats Units. I que la llibertat d’expressió no està per damunt de tot, com pretenen alguns liberals. En la llista de prioritats, ve molt abans el respecte a les persones i a les institucions. Només per una vegada, i en aquesta situació límit, sí a la censura.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
