Eleccions catalanes

Per un ‘sí’ o per un ‘no’

Tants dies parlant de l’ajornament de les eleccions i ara resulta que ni l’ajornament és realment un ajornament, sinó una suspensió

1
Es llegeix en minuts

Sempre he pensat que les eleccions s’han de celebrar cada quatre anys. I no perquè no em sembli important escoltar la veu de la ciutadania com més vegades millor, al contrari, sinó perquè el cicle de quatre anys hauria d’obligar més els governs i els parlaments a arribar a acords sobre les grans decisions a prendre, les comparteixin sempre al 100% o no, sense perjudici del desenvolupament de les polítiques concretes derivades dels programes electorals. Escoltar la ciutadania no té a veure només a celebrar eleccions, sinó amb mesures molt més profundes per augmentar la participació no només en les eleccions sinó entre eleccions, a base de mecanismes de presa de decisions molt més col·laboratius, actius i transparents que els actuals. Després de tants anys, posposar una llei electoral pròpia a Catalunya no obeeix a res més que a la por de perdre posicions.

Notícies relacionades

El president Torra compareixia solemnement fa gairebé un any per dir que convocava eleccions. Bé, no que convocava, sinó que convocaria. Era un anunci de l’anunci, que situava el moment en l’aprovació dels pressupostos. Però això no va passar.

La fatiga pandèmica s’ha vist superada per la fatiga de la política. ¿És potser més fàcil de controlar la pandèmia que els interessos partidistes i la falta de previsió? Llegeixo que hi ha una nova producció de ‘Per un sí o per un no’, de Nathalie Sarraute, al Teatre Akadèmia de Barcelona. Recordadíssima batalla dialèctica sobre les paraules i el to en què es diuen per interpretar-les en un sentit o en un altre. Patacada final: tants dies parlant de l’ajornament de les eleccions i ara resulta que ni l’ajornament és realment un ajornament, sinó una suspensió. Suposo que el Govern volia dir ajornament perquè sembla molt més innocu i fins i tot responsable que suspendre. Sense saber gaire bé què s’ha fet fins ara i sense saber què farà a partir d’ara per fer-les possible, el debat donava molt més que per un sí o per un no.