La llum de gener

Però això del disgust a l’hivern ve de lluny (també a l’estiu amb les onades de calor o l’encariment del petroli). A finals del 2013, el llavors ministre d’Indústria, el popular José Manuel Soria, va decidir dinamitar el sistema de subhastes trimestrals que feia de l’electricitat més un actiu financer que un bé essencial. El canvi va desembocar en la modalitat actual en què la cotització del kW varia cada hora: 24 preus al dia o, el que és mateix, 720 al mes.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Un dels problemes de deixar a mercè del mercat el 35% del rebut de la tarifa regulada o preu voluntari per al petit consumidor (PVPC) és que es pot disparar, no només perquè no plou o no fa vent, sinó perquè a Àsia augmenti la demanda de gas. Al ser un mercat marginalista en mans de pocs operadors, l’última tecnologia que aporta energia al mercat a l’engròs –del qual se subministren les distribuïdores i comercialitzadores–, és la que marca el preu i, actualment és el gas, que està en màxims. I aquí en tenim el resultat.

Quan no és la calor és el fred o ves a saber quin fenomen meteorològic. Sent una de les bases de la tarifa regulada –amb control públic– s’entén poc que aquest depengui dels vaivens del mercat. Una altra cosa són els contractes al lliure mercat, sempre que els usuaris siguin conscients que els tenen –que no sempre passa–. En tot cas vivim rècords històrics amb un preu mitjà diari a l’engròs mitjà de gairebé 100 euros. L’11 de gener del 2002 va ser de 103,76 euros. La història es repeteix al gener i potser el juliol o l’agost ¿fins quan?