Tolerància o no

Té tota la raó la meva companya Emma quan resumeix el tancament de les xarxes socials que utilitzava Donald Trump amb una comparació amb els supermercats. «Era un producte estrella que, caducat, cal retirar del lineal». I també encerta quan es planteja on són els límits de les empreses privades que dominen l’univers de la comunicació immediata. Si el líder en qüestió fos algú en qui confiéssim i que digués les veritats que defensem, llavors la intervenció seria, segons la nostra opinió, indecent.

Com que (ara, i no abans) rebutgen les tonteries i els exabruptes violents de Trump, ho celebrem com un triomf i potser passem per alt que no tuitejava com un famolenc supremacista ociós, sinó sota el paraigua presidencial. Podien haver esperat 10 dies (quan el seu mandat acaba), però s’han afanyat a fer-ho ara potser per un temor similar al que expressava Nancy Pelosi. Han entès, finalment, la paradoxa de la tolerància de Karl Popper. Si una societat ho és fins als límits, és a dir, defensant també els intolerants, llavors aquests la destruiran i, en la mateixa destrucció, es carregaran els fonaments de la democràcia.