El periodista que va despullar el Pentàgon

«Crec que cal recordar que els nord-americans han considerat els seus objectius bons per naturalesa, opinió que els permet justificar el dolor que s’infligeix als altres per aconseguir-los». Aquest era el fi olfacte del periodista Neil Sheehan (Holyoke, Massachusetts, 1936), que el 7 de gener va morir a Washington a causa de complicacions derivades de la malaltia de parkinson. Format en la rica tradició nord-americana del reporterisme i el periodisme d’investigació, va aplicar els estudis d’Història que va cursar a la Universitat de Harvard a treure a la llum els desastres, excessos i mentides de la guerra.

El seu taller d’aprenentatge va ser la delegació de United Press International (UPI) a Tòquio, quan encara vestia de soldat. El 1962 es va incorporar a l’oficina d’UPI a Saigon i l’any següent, durant l’anomenada per la premsa crisi budista, va revelar que el bombardeig d’una pagoda va ser obra de les forces especials creades pel règim militar dels germans Diem al Vietnam del sud. Aquella experiència va canviar la seva percepció de la missió dels Estats Units al Sud-Est Asiàtic: va arribar a Saigon convençut que la intervenció estava justificada però el 1966 va tornar a casa decebut. Mentrestant, havia deixat l’agència (1964) i s’havia incorporat a la corresponsalia de The New York Times al Vietnam.

L’amargor del Vietnam va quedar reflectida en molts dels reportatges de Sheehan al Times: «Quan miro els llogarrets camperols bombardejats, els orfes pidolant i robant als carrers de Saigon i les dones i nens amb cremades de napalm als llits de l’hospital, em pregunto si els EUA o qualsevol nació té dret a causar aquest sofriment i degradació d’un altre poble per a les seves pròpies finalitats».

Es pot dir que l’experiència del Vietnam va marcar la seva vida professional, el seu desig d’explicar el que s’ocultava darrere de la guerra i la implicació del seu país. El gran moment va arribar el 1971, quan va aconseguir que Daniel Ellsberg, un antic analista del Pentàgon, li filtrés les 7.000 pàgines d’un informe encarregat per Robert McNamara el 1967 que recollia la decisió de successives administracions d’actuar al Vietnam des de 1945. Amb la primera publicació d’extractes del document es va posar de manifest que a partir de Harry S. Truman tots els presidents havien enganyat al Congrés; la reacció de Richard Nixon va ser aturar-ne la publicació al Times i al The Washington Post, que també va començar a revelar parts de l’informe.

La batalla legal va fer història. La causa de The New York Times vs. Estats Units va arribar al Tribunal Suprem, que el 30 de juny de 1972 va sentenciar per sis vots contra tres que les prohibicions de publicació emeses per la Casa Blanca eren inconstitucionals en vista de la primera esmena, que garanteix la llibertat d’expressió. Quan anys més tard li van preguntar a Sheehan com havia aconseguit l’informe, va ser breu: «Si vols assabentar-te d’alguna cosa, has de ser metòdic i tenir paciència». El treball de Bob Woodward i Carl Bernstein en el cas Watergate va ratificar aquests requisits, a més de l’existència d’algú disposat a saltar-se les normes.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

El vincle de Sheehan amb el Vietnam es va ampliar el 1988 amb la publicació del llibre ‘A Bright Shining Lie: John Paul Vann and America in Vietnam’ (‘Una brillante mentira: John Paul Vann y América en Vietnam’), un retrat aclarit de la guerra a partir de la figura del tinent coronel Vann, amic seu, que el 1972 va morir a l’estavellar-se l’helicòpter en el qual viatjava. L’obra va guanyar el National Book Award de 1988 i el Pulitzer de l’any següent. Donald Steel, crític de The New York Times, va escriure: «Si hi ha un llibre que captura a escala homèrica la passió i la bogeria de la guerra del Vietnam, és aquest».

La figura de Neil Sheehan va ser encarnada dues vegades en el cine: el 2003, per Jonas Chernick en ‘Los papeles del Pentágono’; el 2017, per Justin Swain a ‘The Post’. El mateix any de l’estrena d’aquesta pel·lícula va ser requerit pel director Kent Burns per aparèixer en la sèrie documental ‘Vietnam War’.