La firma de Koeman

Quant temps feia que el Barça no tancava còmodament un partit abans del descans. Acostumats a caminar descalços sobre vidres, sempre temorosos al final de punxar-se, els jugadors van permetre a Koeman aplaudir, somriure i contemplar el desenllaç sense palpitacions accelerades. Fins i tot es va animar a substituir Messi i donar pista a Riqui Puig. ¿Qui ho anava a dir quan es va veure forçat a alinear Umtiti a última hora? Ni el francès, sempre tan fràgil i ahir en canvi bastant correcte, va frenar l’ascendent trajectòria dels blaugrana. Només van passar coses bones a Granada.  

Va guanyar fàcil a los Cármenes, i això, a part d’insòlit, resulta fonamental per adquirir sensacions de fortalesa i convèncer-se que tot el que ha imaginat Koeman va cap a algun lloc. El Barça es va sentir gran per un dia perquè va saber rematar i va saber controlar el joc amb continuïtat, sense desmaiar-se en cap moment. Cada futbolista de la plantilla que ha de ser important sembla haver trobat el seu lloc i juga al nivell que durant tant temps s’ha esperat d’ells.

La regularitat

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

De Jong, explosiu i valent, es va assemblant al de l’Ajax; Dembélé ofereix el desequilibri que se li demanava quan es va pagar tot aquell dineral al seu dia i ja no perd la pilota en possessions eixelebrades; Griezmann aixeca el braç, juga menys encongit i ha tret la brillantor a la bota de cara a porta. I així alguns més. Hauria de durar tot això, que és el pròxim repte de Koeman després d’enllaçar tres triomfs seguits i quatre a domicili per primera vegada. Convertir l’ocasional en quotidià. 

Koeman va plasmant la seva firma sobre l’equip i Messi, que va anotar al final de falta directa després de 62 intents fallits, demostra partit rere partit que barreja cada millor amb la nova guàrdia (fins i tot amb Dest, al qual va dirigir una reprimenda tremenda). I sens dubte ha recuperat el colpejament dolç. Ho va constatar en els seus dos gols. Koeman, després de tantes amargors, va agafant credibilitat com a estrateg. Després d’uns quants gargots lletjos, a la fi li va sortint un traç ferm.