El PSOE combina amb tot

Contra la beateria, pel que sembla, es pot fer política amb la pandèmia. És suïcida proposar un ministre de Sanitat, amb un suplement de cent mil morts el primer any del coronavirus, a candidat a una Generalitat inamovible en les tres eleccions de l’última dècada. De fet, el precedent de Macron al catapultar la ministra de Salut Agnès Buzyn a l’alcaldia de París es va saldar amb un sorollós fracàs davant Anne Hidalgo, propietària del càrrec. La maniobra de Salvador Illa és gairebé tan temerària com governar amb Podem o com associar-se el vot d’ERC i Bildu. Per tant, Sánchez s’arrisca. En la seva tònica, el PSOE combina amb tot. El president del Govern no el tem ni a la resurrecció de l’infeliç tripartit.

De les múltiples opcions que s’obren davant de l’ésser humà, la més útil sol ser no triar-ne cap i mantenir-se confinat en un aïllament existencial. Sánchez es distingeix pel contrari. Entre l’immobilisme i la temeritat, sempre aposta pel més divertit. La pandèmia enfonsa els qui no saben combatre-la, amb Trump com a exemple exquisit dels estralls del ‘free Covid’ davant l’èxit electoral de la neozelandesa Jacinda Ardern en el seu ‘Covid free’. No obstant, la crisi permanent afavoreix un primer ministre espanyol que s’aplica, sense conèixer-la, una màxima extrema de Churchill: «quan estàs travessant l’infern, segueix endavant». I si hi ha un polític condemnat i rescatat del foc etern que viu a la Moncloa. Zapatero va parpellejar davant el col·lapse, Sánchez no vol repetir aquest error. De fet, el PSOE que combina amb tot contrasta amb la mandra recalcitrant del PP, tan previsible. Abans d’espantar-se, és obligatori recordar que els intel·lectuals orgànics del socialisme, González o Guerra, que si fa no fa són iguals, promovien la inigualable Susana Díaz com a presidenta del Govern. O, en el seu defecte, Mariano Rajoy. Davant les acusacions d’improvisació, Sánchez coneix per endavant el camí que emprendrà. Serà sempre el camí més difícil, el vertigen és cosa nostra.