El desafiament global del 2021

Siguin pessimistes, és més segur

Pensar que hem deixat enrere la pandèmia perquè canviem de xifra és una insensatesa pròpia d’aquest temps. Com si el 2020 fos culpable de tots els mals

4
Es llegeix en minuts
U S  President Donald Trump speaks during a campaign rally at Cecil Airport in Jacksonville  Florida  U S   September 24  2020  REUTERS Tom Brenner File Photo     TPX IMAGES OF THE DAY      SEARCH  GLOBAL POY  FOR THIS STORY  SEARCH  REUTERS POY  FOR ALL BEST OF 2020 PACKAGES

U S President Donald Trump speaks during a campaign rally at Cecil Airport in Jacksonville Florida U S September 24 2020 REUTERS Tom Brenner File Photo TPX IMAGES OF THE DAY SEARCH GLOBAL POY FOR THIS STORY SEARCH REUTERS POY FOR ALL BEST OF 2020 PACKAGES / TOM BRENNER

Problemes globals com la Covid-19, la gana o la injustícia no en saben de calendaris ni de fronteres traçades a terra. Pensar que hem deixat enrere la pandèmia perquè canviem de xifra és una insensatesa pròpia d’aquest temps. Com si el 2020 fos el culpable de tots els mals. La pandèmia seguirà entre nosaltres aquest any i part del 2022. La vacunació massiva (als països rics) generarà optimisme, i una sensació de seguretat que impulsarà l’economia. Encara és aviat per saber si hem après alguna cosa. Siguin pessimistes, és més segur.

Tampoc marxarà amb facilitat Donald Trump. La seva data de caducitat, tret de sorpreses, és el 20 de gener a les 12 del migdia, hora de Washington DC. Tot i que no té idees per generar una ideologia –no en té cap altra que el seu ego–, el trumpisme, l’amoralitat sense límit, seguirà entre nosaltres multiplicada en una miríada d’imitadors. 

El nou president dels EUA, Joe Biden voldrà tornar a la casella internacional de Barack Obama. Aquí es prioritzava l’art del consens sobre el cop de puny a la taula, el respecte als aliats i no la traïció i l’insult. El problema de Biden és que molts dels escenaris que coneix ja no existeixen. El més evident és el Pròxim Orient. Els palestins van desaparèixer del debat, va guanyar Benjamín Netanyahu (no confondre amb Israel), també l’Aràbia Saudita governada per una autòcrata que mana esquarterar opositors i empresona dones. 

Obama va saber entendre el paper de l’Iran i aprofitar la seva influència a l’Iraq i Síria per derrotar l’ISIS. Amb Hezbol·là van ser la infanteria, com els kurds sirians, mentre que els EUA i els seus aliats bombardejaven des de l’aire. Trump va desfer el camí, va tornar a la lectura interessada israelianosaudita del Pròxim Orient. Era el més fàcil: no pensar, seguir amb el negoci.

L’últim artifici de Trump

Biden vol reactivar el pacte nuclear firmat el 2015 pels EUA (Obama), França, el Regne Unit, Alemanya, la Xina i Rússia. Necessitaran idees fresques i accions, com la de suspendre l’embargament, per convèncer els iranians ara que els falcons han guanyat terreny. No descartin un últim artifici de Trump abans de deixar la Casa Blanca. Conserva tots els seus poders per atacar l’Iran fins al 20 de gener.

Educat durant la guerra freda, Biden atorgarà un paper rellevant a l’OTAN. Serà l’instrument de contenció de Vladímir Putin, i dels seus moviments desestabilitzadors a Europa, el Mediterrani i el nord de l’Àfrica. Rússia multiplica els seus atacs cibernètics en un món en què ha perdut pes. Ja no és la gran superpotència hereva de l’URSS que rivalitzava amb els EUA. Ho demostra el seu paper en el conflicte de l’Alt Karabakh entre Armènia i l’Azerbaidjan.

El Brexit és l’oportunitat d’or de la UE de reordenar-se i impulsar una veritable Unió. Sense el llast britànic no hi ha excuses per ajornar l’espai polític que demana l’euro. La moneda continua exposada als atacs dels mercats, com al 2009. El nou problema és a Polònia i Hongria. Les seves apostes populistes són incompatibles amb la pertinença a la UE. Va ser un error sumar alhora tants països sense experiència democràtica. Exigirà una digestió de dècades. No esperin miracles el 2021: la UE continuarà sense atrevir-s’hi, plena de líders sense visió ni coratge. Només destaca Angela Merkel, que està de sortida.

Pandèmia global

La Xina emergeix de la pandèmia com a guanyadora i perdedora global. El seu secretisme en el maneig de la crisi ha generat dubtes sobre les seves dades i la seva capacitat sanitària. La seva pèrdua d’imatge inclou el Tercer Món, on havia aconseguit posicions d’avantatge. Les tres primeres vacunes procedeixen d’Occident, no dels laboratoris xinesos. De la russa en parlarem un altre dia. 

Malgrat aquest revés, la Xina ha consolidat la seva posició. Ningú discuteix que és una superpotència que disputa el centre mundial als EUA. Fa temps que va deixar de copiar, avui és a prop del Japó i Corea del Sud al capdavant de l’avenç tecnològic. També es presenta com un model polític a seguir, una temptació per als temps postpandèmics: llibertat per a l’obedient i càstig implacable de qualsevol dissidència. 

Notícies relacionades

És possible que entrem en una guerra freda, aquesta vegada amb la Xina. Però són tantes les diferències que seria una simplificació. La Xina té un poder militar creixent i interessos que es redueixen, de moment, a la seva àrea d’influència. Estan en risc Hong Kong, a curt termini, i Taiwan més a la llarga. Té un avantatge sobre Occident: la paciència. Els objectius estan definits, no importa quina generació hi arribi. 

I recordin: la pandèmia no s’ha acabat, només hi ha llum al final del túnel.