L’era d’Aquari i la cultura de l’assetjament

El 2021 serà un any mogudet, diuen els astròlegs i els economistes, que auguren tensions, pressions i conflictes

Es llegeix en minuts

El 1980 van segrestar Bermeo José Garavilla, parent i amic íntim del meu pare. Després van amenaçar el meu oncle. Més tard a la meva família. Durant anys, ja no vam poder tornar al nostre poble i si arribaven paquets a casa no ens atrevíem a obrir-los. La por freda i viscosa.

 1981. Cop d’Estat de Tejero. La meva germana militava a la LCR i el meu pare, que havia militat a Izquierda Democrática en la clandestinitat, era íntim de polítics com Gil Robles i Tierno Galván. La meva mare plorant a la cuina. La por lliscant vertiginosament pel coll fins a la boca de l’estómac.

A la seu del Ministeri de Cultura, en un acte organitzat amb diners públics, sota la presidència d’una autoritat pública –la Ministra d’Igualtat, que aplaudia i reia– em van dir trànsfoba i em van acusar d’haver insultat les persones trans.

El següent van ser les amenaces a les xarxes socials. No poder sortir sola al carrer si no era acompanyada. Enviar la meva filla (perfectament reconeixible al meu barri) a una altra casa, per protegir-la, no atrevir-me a prendre un cafè en una terrassa a soles.

Mai vaig creure que tornaríem a allò. A la por, de les amenaces, a la fatxenderia política.

Arguments

No trobaran una sola línia a les meves xarxes socials en què jo insulti ningú. En trobaran moltes en les que argumento contra una llei l’avantprojecte de la qual es va presentar al BOE el 2/3/2018, una llei que complica l’accés a la renda activa d’inserció a les persones transsexuals, una llei que amenaça de retirar la custòdia als pares que es neguin que els seus fills ingressin en tractaments experimentals i irreversibles, una llei que posa en perill un col·lectiu més vulnerable encara que els transsexuals, el de les dones recluses. Les meves argumentacions han sigut sempre des de la raó, no des de l’insult.

Com no podien debatre des de la raó, van decidir fer-ho des de la por. L’assenyalament de l’adversari ja es considera una pràctica acceptable. Una ministra ha obert la veda dels atacs, no raonats però sí subvencionats, contra una persona que l’únic que ha fet és demostrar els punts febles d’una llei.

Conflictes

A la Xina ja hi ha una periodista empresonada per informar sobre la Covid-19. A mi encara no m’han enviat a la presó. ¿Me n’he d’alegrar per això?

A finals de desembre del 2020 hem canviat la conjunció de Júpiter i Saturn, hem entrat a Aquari, i Mercuri és retrògrad. Això significa conflictes econòmics, revolucions, canvis rotunds i abruptes. Equilibri emocional irregular. Tensions, pressions i canvis. El 2021 serà un any mogudet, diuen els astròlegs. I els economistes. Per al 2025, la Xina ja haurà desplaçat els EUA com a primera potència mundial.

Notícies relacionades

Està clar que vivim temps foscos i violents, i ningú ho sap millor que jo. A la mà de cada un hi ha canviar això. L’esquerra progressista no pot ser matona i nepotista, no pot anar concedint nacionalitats als amics i rient i assenyalant els qui no els ballen l’aigua als seus ulls, com si això fos un pati d’escola.

Si no canviem de paradigma, el 2021 ens portarà conflictes molt més grans que el que jo visc. I canviar de paradigma significa també acabar amb el nostre marc mental, i deixar d’aplaudir la cultura de l’assetjament.