Els nous mutants

La capacitat de canviar s’assembla molt a la capacitat de mutar. Virus que jeuen indolents en altres espècies es modifiquen i salten a un nou hoste, en aquest cas l’humà. I desencadenen crisis socials, econòmiques i sanitàries de les quals només ara parcialment endevinem un final. I els gestors polítics demanen respostes als sanitaris i als científics després d’haver-los maltractat amb un infrafinançament crònic. I després el virus torna a mutar. Com la soca recent del Regne Unit. Per la seva naturalesa, perquè la seva manera de sobreviure és anar alterant-se. Per sort les vacunes actuals en desenvolupament i que estan rebent les primeres persones sembla que també hi ofereixen immunitat. Altres virus diferents com el de la grip canvien els seus vestits moleculars cada temporada i per això les seves vacunes són anuals. El sentit de la moda dels virus. Veurem què passa amb l’agent causant de la Covid-19. Espero que sigui més predictible, com si fos un joc d’escacs. Complicat però previsible, per això els ordinadors ja fa anys que guanyen els jugadors humans. Però nosaltres som més impredictibles, per bé i per mal. Es fa la tasca titànica d’aconseguir diverses vacunes en menys d’un any, però si tot passa, d’aquí poc temps tornarem a pensar que la recerca és un luxe i no una necessitat.

La mutació és un canvi en la seqüència del material genètic, principalment l’ADN. Gairebé sempre l’associem a modificacions molt petites, per exemple que en l’abecedari del genoma en una posició concreta del braç curt del cromosoma 3 on posava TCG ara hi ha GCG. Això en 6.000 milions de peces pot semblar una tonteria. I potser ho és. Moltes vegades no té un impacte evident. Unes altres només fa que una proteïna que funcionava al 100% ara ho faci al 90% o al 110%. Llavors ho anomenem polimorfisme. Afortunadament tots som polimòrfics, perquè si no semblaríem fotocòpies ambulants. Però de vegades aquest canvi diminut altera la funció d’aquesta proteïna de forma excessiva. Si passa en totes les cèl·lules del nostre cos, inclòs en les de la reproducció, parlarem d’una malaltia hereditària. Si passa en un sol teixit la denominarem una lesió somàtica. Per exemple, en la majoria de mutacions del càncer, el canvi es delimita al mateix tumor i l’alteració no és present en altres òrgans o teixits. Les mutacions, de forma general, també poden ser canvis més grans, com duplicar un fragment de cromosoma, perdre’l o donar-li la volta.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

¿Què causa les mutacions? Com tot en aquesta vida, una part és a causa de l’atzar. «Si aquell dia hagués entrat a l’edifici per aquesta porta en comptes d’aquella ara no estaria casat i tu no existiries», li pot dir un pare al seu fill. Doncs el mateix, cada vegada que les nostres cèl·lules i els virus es «reprodueixen» poden introduir-se errors al seu material genètic. Com més es divideixi una cèl·lula, més possibilitats d’introduir canvis com passa amb la pell, la mucosa intestinal o els limfòcits. I com més temps passi, més probabilitats de mutar. Per això en la vellesa també hi ha més malalties: hem tingut moltes dècades perquè aquests petits canvis tinguessin lloc en el nostre ADN. És clar que si volem ajudar que s’originin encara més canvis sempre podem recórrer al poder mutagen del tabac o a la radiació ionitzant. Que l’hi diguin a la pobra Madame Curie o Rosalind Franklin pel que fa a la segona, i a milers de persones anònimes respecte al primer.

No tots els canvis són dolents. «Canvia la teva vida», ens bombardeja un anunci de préstecs. No només alguns canvis en el nostre ADN són bons, sinó que també són necessaris. Ens ajuden a donar diversitat als humans. Les mutacions ens van ajudar a baixar dels arbres i utilitzar les mans. A articular les primeres paraules com a espècie. Aprenguem de la recerca genètica a definir les poblacions de més risc per a la Covid-19 i noves formes de tractar-la. Com sempre, la solució probable és en el coneixement.