Reflexions des de Lledoners

‘Ubuntu’, la mirada empàtica

Raül Romeva fonamenta la seva idea del que ha de ser un bon govern en el principi ètic que emana del concepte sud-africà «jo soc en tu»

Es llegeix en minuts
‘Ubuntu’, la mirada empàtica

Parlar d’empatia quan no et pots mirar als ulls perquè els murs de la presó i les pantalles et separen és complicat, però els nervis de la situació, el pes de la responsabilitat i el neguit per saber si la tècnica no ens fallarà s’esvaeixen al veure el somriure franc i sentir amb força la veu de Raül Romeva des de la presó de Lledoners dimarts passat. Era necessari, i així ho vam intentar, oblidar per una estona la injustícia de la seva presó per no condicionar la conversa a què m’havia convidat juntament amb el filòsof Daniel Innerarity per parlar sobre les idees que formula en el seu últim llibre, Ubuntu. La república del bé comú (Angle Editorial, 2020).

‘Ubuntu’ és un concepte que prové de Sud-àfrica i que es pot resumir en un «jo soc en tu», la necessitat vital de tenir una mirada empàtica sobre l’entorn per saber que per avançar cal fer-ho junts, cooperar en comptes de competir. Aquest és el principi ètic sobre el qual Romeva fonamenta la seva idea sobre el que ha de ser el bon govern i que val la pena llegir. Amb la mirada llarga dels seus escrits anteriors, però també amb una mirada profunda fruit de reflexions i lectures. Durant una hora vam compartir la passió per la filosofia política i el sentit de la res publica, però també vam transitar cap a les concrecions de la vida en comunitat, que és on les coses solen complicar-se, i més ara. Vam parlar d’Europa, de solucions globals per a problemes globals i complexos, de llibertats, de l’estat del benestar, de republicanisme i nacionalisme, de desigualtats, de governança, d’eficiència, de confiança, de prioritzar les persones per dissenyar respostes col·lectives, dels ODS.

Et pot interesar

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Dissabte a la nit, en un trajecte en cotxe des de la part baixa de l’Eixample fins a Sant Gervasi veig fins a tres grups de gent de festa, nombrosos, sorollosos, amuntegats i amb algunes persones sense mascareta, i penso en la decepció que tindria el Raül, en la necessitat de la mirada empàtica, del bé comú, de l’aprenentatge continu, d’‘ubuntu’