Supèrbia

És difícil, terriblement difícil, estar en els comandaments polítics de la pandèmia. És una partida que no es pot guanyar. L’únic triomf és perdre menys. Però quan el que està en joc són vides humanes, cada pèrdua és massa. El virus ha posat al seu lloc tots els líders que pretenien sotmetre’l, o bé subestimant-lo o bé arrogant-se la capacitat de torejar-lo millor que ningú.

A l’inici de la pandèmia, Holanda va advocar pel «confinament intel·ligent», sense normes ni prohibicions, deixant a la ciutadania la responsabilitat d’«acabar amb el coronavirus». La seva posició no va estar exempta de superioritat. Aquesta suposada ‘intel·ligència’ es va traduir en la seva negativa a emetre eurobons per combatre l’impacte econòmic del coronavirus. El ministre de Finances, Wopke Hoekstra, va arribar a acusar alguns països, entre els quals Espanya, de no haver estalviat prou per fer front al virus. El Nord laboriós davant la cigala del Sud. Però això va ser a l’inici de la pandèmia. Avui, els Països Baixos estan en confinament total. El virus no dona treva. A la fi, la prudència i la humilitat són els únics valors que han demostrat la seva utilitat.