La tribuna

Recuperació des de les coses petites

El meu temor és que els fons europeus acabin sent assignats atenent més pressions, interessos i influències particulars que una planificació basada en les necessitats i preferències del conjunt de la societat

Es llegeix en minuts
Un camarero prepara una terraza en Leon  Castilla y Leon  a 4 de diciembre de 2020  Desde hoy la Junta de Castilla y Leon permite la apertura de terrazas de los establecimientos hosteleros en todas las provincias de la Comunidad menos en Burgos capital  donde la incidencia sigue siendo  alta   ademas levanta las restricciones excepcionales en Leon y Salamanca  donde puede abrir la restauracion  los centros comerciales y los gimnasios   04 DICIEMBRE 2020 RESTAURACION BARES RESTAURANTES TERRAZAS REAPERTURA  Secundino Perez   Europa Press  04 12 2020

Un camarero prepara una terraza en Leon Castilla y Leon a 4 de diciembre de 2020 Desde hoy la Junta de Castilla y Leon permite la apertura de terrazas de los establecimientos hosteleros en todas las provincias de la Comunidad menos en Burgos capital donde la incidencia sigue siendo alta ademas levanta las restricciones excepcionales en Leon y Salamanca donde puede abrir la restauracion los centros comerciales y los gimnasios 04 DICIEMBRE 2020 RESTAURACION BARES RESTAURANTES TERRAZAS REAPERTURA Secundino Perez Europa Press 04 12 2020 / Secundino Perez

Els plans acostumen a fallar, però la planificació ho és tot. Vaig aprendre aquesta màxima quan, cap als anys 90, em vaig incorporar al consell d’administració d’una institució financera. Una de les funcions dels consellers és controlar la gestió de l’alta direcció per dirigir-la als objectius aprovats pel consell. En les meves primeres reunions era molt primmirat advertint que no es complien els objectius. Incòmode, el director general va demanar veure’m. «Antón», em va dir, «els plans no estan per ser complerts». Sorprès, li vaig preguntar: «i, llavors, ¿per a què són?». «Per saber per què ens equivoquem», em va respondre. No hem de confondre els errors dels plans amb la necessitat de la planificació.

Es deuen estar preguntant per què els explico això. Ve a tomb dels fons europeus de recuperació i de com i en què els invertirem. Com que les capacitats de planificació dels nostres governs i les d’execució de les administracions públiques són les que són, minvades per anys de penúries i jivarització, el meu temor és que els fons acabin sent assignats atenent més pressions, interessos i influències particulars que una planificació basada en les necessitats i preferències del conjunt de la societat. 

Segons el meu parer, hem de planificar la recuperació des de dues coordenades. La primera és des de l’aspecte local. Des de les necessitats que s’expressen en les comunitats locals, les petites i mitjanes ciutats i els barris de les grans ciutats: vivenda assequible, transport, escolaritat, salut, evitar pobresa i ocupació. La pandèmia ha exacerbat aquestes necessitats a límits insuportables per a moltes persones. Les autoritats locals són la primera trinxera per fer-los front. Han de tenir capacitats i mitjans per portar-ho a terme. Els fons europeus ho contemplen. A aquesta qüestió vaig dedicar la columna de la setmana passada. 

També hem de pensar la recuperació des de les coses petites, des de les necessitats de les nostres petites i mitjanes empreses. Les pimes representen el 99,8% de totes les empreses; el 69% de tota l’ocupació; el 62,3 de tot el valor afegit i bona part de les exportacions. Amb aquesta realitat, seria suïcida planificar la recuperació deixant de banda les petites i mitjanes empreses. 

Hem d’aconseguir que les pimes tinguin un accés simètric al de les grans empreses als fons europeus perquè puguin desplegar la seva estratègia de les tres R: Resistir, Recuperar-se i Reinventar-se. No obstant, la seva escassa capacitat d’influència política pot portar les administracions i organismes que han d’executar els fons europeus a recolzar-se en excés en els projectes que presentin les grans empreses. El risc és, llavors, utilitzar els fons per construir grans infraestructures de mobilitat, comunicació o energètiques, en comptes de posar-los al servei de les pimes i de la seva capacitat de creació d’ocupació i valor per a la societat.

Necessitem una planificació que inclogui tots els actors que integren ecosistemes estratègics per a nosaltres. Un d’aquests és el de la salut. La seva rellevància és ara innegable. La seva capacitat de creació de bons llocs de treball és extraordinària. Però també ho són els ecosistemes del turisme, la construcció de vivenda assequible i la gran distribució ‘retail’. Hem d’‘industrialitzar’ aquestes activitats. Les grans empreses de serveis són en aquest segle l’equivalent a les indústries manufactureres del segle passat. 

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Notícies relacionades

Els principals objectius dels fons europeus són la transformació sostenible i digital de les nostres empreses i la creació de bons llocs de treball. Si no pensem aquests objectius des de les pimes, el risc és que l’ocupació perdi rellevància i que les coses sostenibles i les digitals es converteixin en les ‘sbu-prime’ de la pròxima crisi financera.

No entenguin aquesta reflexió com una crítica al Govern de Pedro Sánchez. Honestament, crec que ho està fent raonablement bé. És una crida a pensar i planificar la recuperació des de l’aspecte local i des de les coses petites. Els fons europeus són com un pot de mel obert: atrauen multitud de borinots. Una recuperació pensada des de les pimes és la millor manera d’espantar-los.