Pros i contres
Merkel i la pandèmia
La mandatària ha sigut capaç de construir un relat creïble i de mantenir a distància la suficiència i l’emotivitat
German Chancellor Angela Merkel attends a news conference following talks with state leaders to discuss anti-coronavirus measures at the Chancellery in Berlin Germany December 13 2020 Bernd von Jutrczenka Pool via REUTERS /
Amb la Covid-19 hem sentit missatges que van de la fanfarroneria a la sensibleria, dels militars per a qui cada dia era dilluns (ara sembla que va passar fa dos segles i, de fet, ja ho semblava llavors) fins a la presència de científics que o bé transmetien serenitat o bé inoculaven en la població encara més temor. La pandèmia haurà servit per entendre de quin material estan fets els polítics. El plor incontrolable, l’estàtua més hieràtica, l’excés notori, la displicència, l’afany de notorietat, el desconcert visible, les ganes de convertir-se en un salvador del poble o de passar a la història amb una frase memorable, encunyada per un gabinet d’experts en frases memorables. Hem vist de tot.
I també hem vist Angela Merkel, capaç de construir un relat creïble i de mantenir a distància (com si fossin dues trampes, dos esculls al camí) tant la suficiència de qui és responsable d’una Administració com l’emotivitat de qui parla a través del cor. Determinada, sí, però no des de la imposició, sinó des de l’advertència severa de qui contempla un panorama devastador i avisa el caminant crèdul dels perills imminents.
