Abusos del poder

¿Tenim mala sort?

Les irregularitats que protagonitzen determinats subjectes quan arriben al poder no és mala sort, anomenin-la més aviat sensació d’impunitat i nul·la consciència democràtica

Es llegeix en minuts
¿Tenim mala sort?

Estava a punt d’escriure que no tenim sort amb els qui ens manen, però recorro al fre de mà perquè no estic gens segur que els excessos autoritaris que patim unes vegades, els enganys amb què en altres ocasions ens enreden durant les campanyes electorals o les freqüents corrupcions que protagonitzen determinats subjectes quan arriben al poder tinguin relació amb la sort. Tenen a veure més aviat amb el seu egoisme i la seva falta d’escrúpols. Com que soc políticament correcte, ara em toca dir que moltes de les nostres autoritats i molts dels nostres representants són al contrari persones decents. És cert. Però a continuació constato que al seu costat hem tingut molt mala gent amb ganes de manar-nos com sigui, d’imposar la seva voluntat, utilitzant unes vegades cops de colze i sabres o guanyant en altres ocasions les pugnes electorals, que han aconseguit els seus propòsits.

L’especialitat més generalitzada és considerar seus, de la seva propietat, béns aliens que ells simplement han d’administrar. I lucrar-se. Sempre he menyspreat el general Franco per la seva traïció a la República que va jurar defensar i per la seva addicció a la sang, però afegeixo la meva consideració que era mesquí després de conèixer com ell –i la seva família– van passar a considerar com a propis els quadros, mobles i estris del patrimoni nacional que van confiscar per omplir el Pazo de Meirás, la finca que es va fer regalar pels gallecs.

Et pot interesar

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

En aquesta estela d’incompliment de les lleis hem seguit fins avui, en què el rei emèrit, el seu successor no només en la direcció de l’Estat sinó també en coses que fan pudor, intenta regularitzar a correcuita impostos que va defraudar (i no ho fa espontàniament sinó després de saber que la justícia l’investiga). És una història llarga i en tota la nostra geografia; allà hi ha les activitats de Jordi Pujol, tot el que ja ha sortit de les trames organitzades del PP, el saqueig de tants béns públics del País Valencià, el finançament irregular de partits de tot l’arc parlamentari i moltes coses més, com les sospites que s’investiguen de sobresous d’aquell president del Govern que es deia Rajoy. ¿Mala sort? ¿Tanta? No us ho cregueu. Anomenin-ho més aviat sensació d’impunitat i nul·la consciència democràtica.