IDEES

Es llegeix en minuts
Extraordinari Nadal

FERRAN NADEU

Sento la pregunta en totes les converses: «I tu, ¿com celebraràs Nadal?». És el tema del moment.Tan protagonista que mereixeria, per si sol, tota una enquesta del CIS: ¿amb nens o sense nens?, ¿en taules de quatre o de sis?, ¿una, dues o tres bombolles alhora?, ¿amb test previ o sense?, ¿PCR o antígens?, ¿besuc, gall dindi o marisc?, ¿White Christmas o el ‘ropo-pom-pón’ de Raphael?, ¿corbata normal o de llacet?... No és difícil suposar que davant l’acumulació de respostes dispars, la mateixa enquesta, feta un embolic, saltés pels aires. Cada casa és un món i cada nit de Nadal, un jardí privat. Potser el millor seria resumir totes les preguntes en una: ¿què passa si aquest any celebrem el Nadal al mínim? 

Et pot interesar

Si aquest ha sigut un any excepcional, ¿per què no ho han de ser també les celebracions? No em sembla un sacrifici gaire gran cenyir-se, per una vegada i ex-cep-cio-nal-ment, al mínim imprescindible. Portem des de mitjans de març aguantant l’alè. Ens vam equivocar al donar per fet que arribat l’estiu podíem agafar aire a glopades. I d’aquella pols, d’aquella malanomenada normalitat, van arribar aquest fang de l’actual adversitat. Potser val la pena, doncs, aparcar això que «el moviment es demostra caminant», per afirmar, rotundament, que l’amor (i el seny, i la cautela, i el mirar pels demés), es demostra quedant-se quiet, desplaçant-se el menys possible i ajuntant-se només amb els més fiables.

Ficats ja en l’ambient nadalenc se m’apareixen, puntuals, Dickens i el seu ‘Conte de Nadal’. Em torno a trobar dins el somni de Scrooge. Però qui ara colpeja de manera insistent la balda de la porta no és l’espectre de Marley sinó el SARS-CoV-2 (¡maleït bitxo!), que arriba acompanyat també de tres esperits: el Nadal passat (la primera onada), el present (l’actual, tant o més letal) i el futur (la tercera, a la cantonada). Scrooge va saber despertar a temps i, un cop revisitats el passat i el present, canviar, decidit, el curs del futur. Siguem, per un any, aquest personatge de Dickens. Perquè consisteix només en això, a despertar a temps i decidir-se.