VIGÈNCIA D'UN PERSONATGE HISTÒRIC

Presència i actualitat d'Ernest Lluch

El pensament polític de l'intel·lectual assassinat per ETA continua sent una guia per afrontar alguns dels grans problemes del segle XXI

Es llegeix en minuts
Presència i actualitat d'Ernest Lluch

¿Per què Ernest Lluch continua tan present en la memòria col·lectiva de tants espanyols, més enllà de la ideologia i de l’estatus social i econòmic de cada un? No pot ser únicament pel fort impacte emocional que va provocar el seu assassinat. Si no hi hagués res més, el seu record s’hauria diluït. La seva presència és tan viva i actual perquè continua sent un referent per comprendre i mirar de cicatritzar ferides polítiques que encara perviuen. Però també perquè el seu pensament polític continua sent una guia per afrontar alguns dels grans problemes del segle XXI.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Molta gent jove que no el va conèixer i no té memòria d’aquells anys de pólvora i foc s’interessen per la seva persona i el perquè del seu assassinat. Un d’ells, el Gerard, el jove propietari del quiosc on diàriament compro la premsa, amablement, buscant no posar llenya al foc ni atiar la confrontació ideològica, em va dir si em podia preguntar per què el van matar precisament, ja que no acabava de comprendre la lògica política que hi havia darrere del seu assassinat.

Degradació moral

Tots els assassinats que va cometre la banda terrorista ETA són condemnables i menyspreables. De vegades es diu que les seves accions eren una desraó política, com si hi pogués haver assassinats justificables des de la raó il·lustrada o des d’una determinada ètica política. Però no hi ha cap idea política, per molt patriota o alliberadora que pugui semblar als seus defensors, que justifiqui la mort d’una sola persona. Els assassinats d’ETA no van ser el resultat de la desraó política, sinó l’expressió de la degradació moral a què totes les ideologies totalitàries arrosseguen els seus militants i simpatitzants.

L’assassinat de Lluch no va respondre a l’estratègia de terror i por col·lectiva que va practicar ETA amb assassinats indiscriminats per forçar les institucions democràtiques a cedir a les seves pretensions totalitàries. El seu assassinat va ser selectiu, dirigit a treure del mig un intel·lectual compromès amb la llibertat i amb el diàleg polític, la veu del qual era una denúncia de l’estratègia de terra cremada dels totalitaris.

Un far

Va ser aquesta defensa de la llibertat i el diàleg davant tots els autoritarismes el que manté la memòria de Lluch tan viva en la societat espanyola. Però, més enllà, la seva vigència ve també del fet que el seu pensament social i polític continua sent un far per afrontar alguns dels grans problemes d’avui.

Ernest va defensar un socialisme pragmàtic, liberal i humanista, molt poc ideològic i estatal. En un text manuscrit amb la seva característica, elegant i precisa cal·ligrafia, escrit en un foli del seu departament d’Història i Institucions Econòmiques, i firmat el dos de gener del 1999, Lluch va deixar el que considero que és el seu manifest polític. Deixin-me que el comparteixi amb vostès:

La llibertat com un fi

«El socialisme és portar la màxima llibertat i la màxima fraternitat possibles a les persones que viuen en societat. Per aconseguir-ho no és suficient amb polítiques públiques, sinó que és necessari també que paral·lelament canviï la moral i l’ètica de les persones. Penso que hem de fer nostres els valors del cristianisme humanista. Hem d’incorporar el valor del companyerisme dels treballadors a la tasca i a la seva organització autònoma. Ens ha de vertebrar l’ètica del treball i de la tasca ben feta. Hem d’esforçar-nos col·lectivament perquè desapareguin els flagells i causes de la desigualtat: la por de la malaltia sense assistència, la vellesa sense recursos, no poder estudiar si es tenen condicions i ganes. Volem també que la formació de les persones ens permeti disfrutar de l’oci d’una manera creativa i enriquidora. Hem de fer tot això estenent la nostra mirada a la proximitat, però mirant a tot el planeta que volem conservar i en el qual la immensa majoria visqui en condicions i en una llibertat que és un fi en si mateixa».

Et pot interesar

Per defensar la llibertat com un fi en si mateixa, els totalitaris el van assassinar.

Els joves i els no tan joves que vulguin interessar-se i aprofundir en el pensament i l’obra política i intel·lectual d’Ernest Lluch tenen dos bons instruments a la seva mà. D’una banda, l’excel·lent biografia de Joan Esculies, ‘Ernest Lluch. Biografia d’un intel·lectual agitador’ (La Magrana). De l’altra, l’arxiu digitalitzat i els llibres i documents publicats per la Fundació Ernest Lluch, que té la seva seu a Vilassar de Mar, la vila marinera en la qual va néixer el 21 de gener del 1937.