Dues mirades

Es llegeix en minuts
Inútil

EUROPA PRESS

Soc el temps. Entre moltes de les meves funcions, diuen que acabo posant cadascú al seu lloc. No és fàcil, no creguin. Sovint passen dècades, segles, i només amb l’ajuda d’arqueòlegs, historiadors o filòsofs aconsegueixo complir aquesta missió aclaridora. Però no sempre és així. De vegades la llum irromp a les ombres. (O unes converses gravades per la Guàrdia Civil). Fins i tot en rares ocasions és el mateix personatge el que decideix posar paraules a la seva justa vàlua.

Et pot interesar

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

«Mentre vaig ser president de Catalunya no es va aprovar cap Pressupost espanyol. Al contrari, els vam tombar. No es poden aprovar els Pressupostos d’un Estat que et vol sotmès nacionalment i asfixiat econòmicament. És un dels honors més grans de la meva carrera política». Doncs aquí hi ha el tuit de Quim Torra declarant al món la seva inutilitat. Exhibint, vanagloriant-se de la seva incapacitat per pactar (m’arriben les rialles del PNB) i col·laborant activament a allargar uns Pressupostos d'austeritat excessiva que sí que asfixien els catalans. I jo em pregunto, ¿com deu portar el seu honor això de cobrar una pensió vitalícia d’un Estat tan pèrfid?