Nus

La pandèmia ha deixat al descobert les debilitats d’un sistema de benestar apedaçat. La demanda als bancs d’aliments s’ha incrementat més d’un 30%, augmenten els morosos, les entitats socials agonitzen, ¿parlem de les residències de gent gran? La Gran Recessió va trencar l’ajust entre economia i progrés social. L’austeritat va aprofundir la desigualtat i va deixar un escenari assolat per la precarietat. Alguns es van enfonsar definitivament. Molts van aconseguir resistir en l’economia informal. Falsos autònoms, falsos becaris, jornades completes maquillades de parcials... Milers de llars condicionades per la inestabilitat laboral. Va arribar el virus i el fràgil equilibri va naufragar.  

Sortirem d’aquesta. Però, ¿quantes peces haurem perdut? Vindran més proves. En bona mesura causades pel canvi climàtic i una sobreexplotació del planeta que supera la seva capacitat de regeneració. ¿Podrem continuar despullant-nos sense que els populismes creixin, la democràcia es lamini encara més i la pau social esclati? La recuperació determina com afrontarem la pròxima crisi. De l’última no en vam sortir bé.