MIRADOR
Carulla, una actriu única i insuperable
El seu compromís era gran perquè entenia la seva professió com una eina de construcció i transformació de la societat.
jmdiaz21391967 barcelona 31 01 2013 entrevista a montserrat carulla en su 201124203658
En un país com el nostre, on sovint les generacions semblen irreconciliables, Montserrat Carulla ha demostrat una admirable joventut encara portant tot aquest pes i aquest gran bagatge a la seva esquena. La seva contribució a la renovació del teatre en els anys 50 i 60, una baula que va permetre recuperar part d’una tradició, va ser fonamental. El seu compromís amb el teatre, treballant en obres de Josep Maria de Sagarra, com ‘Soparem a casa’ i ‘El fiscal Recasens’, va obrir un camí important. Però si alguna cosa coneixia bé Montserrat Carulla, admiradora de la poesia de Pere Quart, eren els secrets de la mètrica. Recitava sense consciència de la tècnica, no hi havia ni de pensar.
No obstant, tota aquesta saviesa no s’ha sabut preservar, no hem sabut aprendre d’aquest enorme llegat. I és una llàstima, perquè Montserrat Carulla era una enciclopèdia no només de teatre, també del que significa el compromís humà. Era perfectament conscient d’en què podia brillar, a quina obra podia contribuir realment a transmetre el missatge de l’autor.
Profunditat i calat
Notícies relacionadesElla no li donava importància al miratge de l’èxit immediat. Per a Carulla l’important era dotar de profunditat i calat les seves interpretacions. Treballava amb un rigor impressionant. Ho apuntava tot intentant que no se li escapés cap detall, com vaig tenir la sort de poder disfrutar en les poques ocasions que va acceptar alguna de les meves propostes. Però sobretot, vaig disfrutar del seu enorme talent al tenir l’oportunitat de veure-la treballar en les seves creacions amb Joan Ollé en obres com ‘La plaça del Diamant’, ‘Coral romput’ i ‘El quadern gris’.
En aquells assajos als quals vaig tenir la sort d’assistir sempre em va meravellar el rigor absolut de la senyora Carulla. L’ètica del seu treball la portava a no deixar escapar ni una sola síl·laba en el seu afany d’entendre en profunditat tot el que feia i deia. Treballava el text tant emocionalment, ideològicament com estructuralment, des de tots els angles. El seu compromís era gran perquè entenia la seva professió com una eina de construcció i transformació de la societat. Costarà acceptar la seva pèrdua.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
