Dues mirades

Monumental tristesa

Avui tornen a obrir els teatres, però la peça 'En mis manos' de Temporada Alta ens ha salvat mentre estaven tancats

Es llegeix en minuts
Monumental tristesa

Serà difícil oblidar el crit sord de Cristina Plazas quan clama al seu examant, sense estridències: «Digues-me què faig ara amb tot aquest amor». Ell l’ha deixat i ara parlen per última vegada. Ho fan per telèfon, com passa a ’La voix humaine’, el famós monòleg de Cocteau que cada dia és font de noves interpretacions, com aquesta que es pot veure al canal de Temporada Alta: l’adaptació de Marilia Samper per a uns temps de mòbils i converses on ens veiem les cares.

Et pot interesar

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Per a Cocteau, el fil del telèfon era una metàfora, una espècie de serp que s’enroscava al coll de la dona: «Tinc la teva veu al voltant del meu coll». Un anunci, alhora, de la desesperació i de l’esperança: «Respiro perquè em parles». En la versió de David Selvas i Taida Martínez, ‘En mis manos’, perviu la necessitat de parlar, una pulsió, «com si ens excavéssim l’un a l’altre per anar a dins», però pensada per als nostres dies, de confinament i reclusió. Avui tornen a obrir els teatres, però aquesta peça magnètica ens ha salvat mentre estaven tancats. No deixin de meravellar-se (¡encara està activa!) amb aquesta veu humana, esquerdada, desolada, amb la seva monumental tristesa.