Al contraatac

El país de Quintà i Pujol

L'expresident va comprar l'adhesió de l'informador que el va enfonsar posant a les seves mans el seu millor projecte: crear TV-3

Es llegeix en minuts
El país de Quintà i Pujol

Quan vaig llegir ‘El fill del xòfer’, sobre Alfons Quintà, el comunicador que va fundar les coses bones i dolentes de TV-3, vaig descobrir alguna cosa. Jordi Amat havia escrit una altra història paral·lela: la del menyspreu de Jordi Pujol a la premsa com a contrapès en les societats democràtiques. En pintura és freqüent que l’artista superposi dues obres, però en literatura ho és menys. Els dos arguments són molt complementaris. Perquè Quintà va ser qui va publicar el 1998 la crònica que va desprestigiar per sempre Pujol com a banquer. Resultat: el va reafirmar com a activista contra els mitjans crítics. Per això des de la Generalitat va ser tan intervencionista en els nomenaments i continguts de la ràdio i la televisió públiques seguint el que havia fet abans, en ‘El Correo Catalán’ i ‘Destino’, on va mostrar la seva falta de respecte a la independència dels periodistes dels mitjans privats. 

Aquell treball, ’Dificultades económicas del grupo bancario de Jordi Pujol’, publicat poc després que guanyés les eleccions catalanes, a més de tacar irreversiblement la seva imatge com a financer, va forçar la seva decantació cap al populisme, la hipocresia i la manipulació mediàtica com a pràctiques sistemàtiques per conservar el poder. Si Quintà va ser un home mentalment difícil, Pujol també. Com a mostra, dos exemples sobre les seves recargolades estratègies defensives. Va comprar l’adhesió de l’informador que el va enfonsar posant a les seves mans el seu millor projecte: crear TV-3. Quan estava a punt de ser descobert per defraudar Hisenda, va fer una confessió pública de deshonestedat que, a més d’impossibilitar la seva posterior defensa legal, va recalcar la possibilitat que passés a la història com a algú no menyspreable.

Et pot interesar

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

«¿Per què al nostre país ningú diu la veritat?», cita d’una carta de Josep Pla a Jaume Vicens Vives, és una altra perla del llibre. En l’astúcia de Pujol hi ha la normalització de moltes mentides i silencis de la nostra convulsa realitat actual. D’altra banda, el comportament professional de Quintà és un antecedent de la informació interessada i la desinformació  que envolta un país que ni tan sols sap si aquí es va proclamar de debò la independència.

Temes:

Llibres