La contenció de la pandèmia

Atents

Si no volem començar l'any amb una tercera onada, caldrà aplicar les mesures rígidament, amb les corresponents penalitzacions, i sobretot reaccionar ràpid... tot i que sigui a costa d'un Nadal més trist

Es llegeix en minuts
Atents

FERRAN NADEU

Fa 39 anys es van diagnosticar els primers casos de SIDA, l’any 1983 es va descobrir el VIH i desenvolupar els corresponents test serològics, estudis de seroprevalença i intervencions preventives. Als anys 80 el grup més afectat eren les persones que s’injecten drogues (PID) i a Gran Bretanya el 1985 es van implementar programes massius d’intercanvi d’ agulles i xeringues (PIX) de forma que la prevalença del VIH entre les PID no va passar del 8%; a Espanya vàrem passar anys discutint-ne la pertinença, fins que l’any 1991 es va implementar el primer PIX Catalunya. Però la prevalença ja havia arribat al 50%, van morir millers d’ells i vàrem tardar dècades en revertir aquella situació, de forma que encara ara, Espanya es el segon país després d’Ucraïna amb la major taxa acumulada de SIDA.

És un principi bàsic d’epidemiologia que les intervencions s’han de fer aviat, proporcionals i dirigides als grups més afectats. Xina ho va ver amb la SARS-CoV-2 i ha aconseguit tenir nivells de transmissió comunitària mínims, manejables amb els cribratges i estudis de contactes pertinents. A Europa en general i per moltes raons no es va fer i ara estem jugant a fet i amagat amb el virus. Quan es saturen els sistemes sanitaris s’apliquen mesures de mitigació, quan baixen de nou els números, les relaxem ... fins a la següent onada. Tenint en compte, l’actual prevalença del SARS CoV-2 i les conseqüències socio-econòmiques d’un altre confinament total llarg, tot suggereix que seguirem així i el número de malalts i morts acceptats desgraciadament els marcarà les capacitats hospitalàries.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Et pot interesar

Per altra banda, la lògica pressió dels sectors econòmicament més castigats, com el lleure i la restauració, ha augmentat, els darrers 9 mesos d’excepcionalitat han esgotat emocionalment a part important de la població i en molts països les mesures de restricció s’han convertit en diana de molts malestars moderns. A més, per la novetat del SARS-CoV-2, tots estem aprenent sobre la marxa i no hi ha cap intervenció màgica que pugui eliminar-ne la transmissió. A tall d’exemple, els test ràpids d’antígen o les PCR per ells mateixos no eviten cap infecció, en tots cas les diagnostiquen; per a que tinguin impacte poblacional, a part d’escollir adequadament la població i la freqüència, cal també assegurar l’aïllament dels casos i l’estudi sistemàtic i exhaustiu dels seus contactes. Pensar que podem arribar al 100 % i en el moment que ocorre és una quimera. Per això les mesures de disminució de la mobilitat i els confinaments selectius continuen sent una eina imprescindible. 

L’equilibri és difícil. Les mesures de desescalada anunciades pel Govern de la Generalitat ho intenten i s’han assumit riscos. S’acosta el fred i si no volem començar l’any amb una tercera onada, caldrà aplicar les mesures rígidament, amb les corresponents penalitzacions, i sobretot, sobretot, estar molt amatents a les xifres i reaccionar ràpid ... encara que sigui a costa d’un Nadal més tristot.