Protestes més Projectes

Adaptada als nous temps i a la cultura en temps de forrellat, la més famosa divisa per sobreviure en el món global, R+D (Recerca més Desenvolupament), s’hauria de convertir en P+P (Protestes més Projectes). La investigació, en format imaginació, creativitat, innovació, és inherent a la cultura, com la formació contínua. No hi ha cervells més desperts, més actius, més proclius a aprendre, a fixar-se en tot, a incorporar detalls i calibrar si poden traduir-se en canvis i propostes encara no nascudes o poc reiterades, que els de la gent de la cultura, inclosos els tècnics. La cultura és un bé essencial, no només pel llegat, el cultiu de la sensibilitat o per la capacitat d’anàlisi i de reflexió crítica, també ho és per la seva inquietud i constant transformació. Les societats amb baixos nivells culturals tendeixen a tornar-se estàtiques i al contrari, les més dinàmiques i amb capacitat de lideratge són, mai falla, les que dediquen més atenció, també pressupostària, a la cultura.

Ara que la caravana es troba per força parada, els locals tancats, la mobilitat reduïda i els ingressos reduïts al mínim i en moltíssims casos a zero, toca lluitar per un tros que no sigui tan ridícul del pastisset dels ajuts públics, recordem que en primera, segona i última instància europees. El menyspreu cap al sector i l’arraconament de la cultura en favor de la política, consubstancial al ‘pujolisme’, sense l’acceptació del qual per la resta de partits i els ‘media’, no hauria pogut imperar com si res burlant-se de qualsevol crítica de fons, no només ha perdurat sinó que s’ha anat aprofundint. Per tant, toca fer-se visibles, confrontar-se amb el poder, tant si es fa passar per amic com si és enemic declarat. Ara i després del pic de la pandèmia. Quan els altres tornin a la normalitat, la cultura seguirà en l’anormalitat d’abans, agreujada pel tràngol que estem passant. Sense desplegar les ales de la Protesta, la confrontació severa i la discòrdia, les dels Projectes quedaran retallades. Encara més.