La solidaritat europea, també sanitària

Els acords del Consell Europeu de dijous van ser francament modestos en ordre a unificar criteris per combatre la pandèmia i doblar la corba de contagis. Recomanar que els viatges es redueixin als estrictament necessaris, que es realitzin anàlisis massives i que tots els estats reconeguin els resultats i intensificar els preparatius per quan estigui preparada la vacuna són només punts de partida per a una acció concertada, però es podia esperar més per evitar que l’expansió de la malaltia continuï descontrolada.

És suficient comparar la diversitat d’estratègies amb què els Vint-i-set afronten la pandèmia per concloure que més coincidències de criteri redundarien en una previsible millora dels resultats. Tots els governs persegueixen arribar al Nadal en condicions per donar un descans a l’economia, però la varietat de fórmules adoptades fa témer resultats desiguals i una campanya d’hivern amb resultats crítics. El diagnòstic de la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, no admet dubtes: la situació és molt greu i hem d’intensificar la nostra resposta. Però els socis actuen de moment en ordre dispers, condicionats els governs per la política interna de cada Estat.

Els governants volen evitar una situació de confinaments encadenats com els de la primavera passada, però per arribar a aquest punt és indispensable ara la unitat d’acció dels Vint-i-set i oblidar-se de la falsa dicotomia entre protecció de la salut i de l’economia. Sense superar les amenaces que planteja la segona onada –més morts, saturació hospitalària, crisi extrema en molts sectors– és impossible posar fora de perill l’activitat econòmica més enllà d’aquella relacionada amb les necessitats bàsiques. No té sentit que alguns països adoptin mesures dràstiques i prolongades i que d’altres es comprometin a molt menys. No només perquè segurament aquests últims obtindran a la fi pitjors resultats, sinó perquè poden empitjorar la situació dels seus veïns. La solidaritat europea pot adoptar moltes formes i la de la unitat d’acció per combatre el mal és una de les més necessàries, és gairebé una exigència moral.