Sota sospita

En aquesta Catalunya que suma anys de convulsió política, cada esdeveniment arrossega memòria i greuges. Si ens oblidem de la marcianada dels 10.000 soldats russos, l’operació de la Guàrdia Civil contra l’‘estat major’ de Carles Puigdemont va de corrupció. Sota la lupa judicial, Waterloo i el Tsunami Democràtic. No fa falta ser malintencionat per témer la desviació de diners públics, n’hi ha prou havent viscut a Catalunya els últims 20 anys. Sabent tot el que sabem –aquest 3% augmentat i reiterat– és lògic entrar al terreny especulatiu. El que passa és que hi ha altres terrenys sota sospita. Massa.  

Sembla evident que hi ha hagut un aferrissament policial i judicial contra l’independentisme. N’hi ha prou de recordar la recent absolució de Tamara Carrasco després d’haver sigut acusada de terrorisme i rebel·lió. També és innegable que fa dècades que el nacionalisme conservador utilitza la bandera per tapar les seves vergonyes. Titllar de persecució qualsevol intent d’investigació és un truc massa vell. A la fi, només queda la desconfiança. Via directa a la pèrdua democràtica.