VEÏNA DE SANTS-MONTJUÏC

... i la Buenos Aires en la de tots

Aquest projecte comunitari fa més d'un any que dona vida i esperança a Vallvidrera, a través dels vincles, les cures i la cooperació

Es llegeix en minuts
... i la Buenos Aires en la de tots

L’Hamsa, la Fresca, la Morada, l’Esbarzer, la Mala Herba, el Tajo, la Farga, el Bloque, la Quinkalla, la Breva, la Tatxa, el bloc del Rector Triadó i el de la Bordeta, Can Vies... Tots aquests noms formen part de la història de Sants, perquè són cases o centres socials okupats que van acollir (i alguns encara acullen) persones, projectes, inquietuds i vides diverses i perifèriques, somnis sembrats amb les llavors de l’autogestió, el veïnatge i el suport mutu. Espais en què moltes generacions del barri han crescut, s’han (trans)format i han après juntes: a compartir, a mancomunar, a lluitar i a defensar-se d'una ignomínia construïda a cops de titular i notícies parcials i interessades a defenestrar no només una manera de viure i entendre la ciutat, sinó també a tota aquesta dissidència que s’atreveixi a qüestionar l’estat de les coses. ¿I quin és, l’estat de les coses? Així, molt per sobre, unes dades: vivim a una ciutat on quatre de cada 10 famílies destinen el 50% del sou a cobrir les despeses d'habitatge, a una ciutat on la taxa de pobresa s’eleva quasi al 20% i a una ciutat on els nivells d’atur sobrepassen el 10%.

Notícies relacionades

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Sumem-li una pandèmia que deien que no entenia de classes, de gènere o de color de pell, però –¡sorpresa!– sí que n'entén, sí, sobretot de desnonaments i desallotjaments. Sense anar més lluny, aquesta setmana els Mossos d’Esquadra es presentaven a Vallvidrera per desallotjar, amb la violència i supèrbia a què ens tenen acostumats, la casa Buenos Airesun projecte comunitari que fa més d’un any que dona vida i esperança a aquest barri de muntanya. En els desallotjaments, senyors de dalt (sí, Pares Paüls, vosaltres també), sempre cometeu el mateix error: us penseu que amb el desallotjament dels espais també aixafeu somnis i vides, però només els feu créixer. Vosaltres ocupeu l’espai amb violència per set d’acumulació, altres esdevenen en territori a través dels vincles, les cures i la cooperació. Cadascú a casa seva, diuen. I l’exemple de la Buenos Aires en la de tots, dic jo.