Idees

Una hora de gràcia

Una ment preclara hauria conclòs que l'horari inicialment previst era del tot exagerat en un país amb els hàbits del nostre

Es llegeix en minuts
Una hora de gràcia

INDRANIL MUKHERJEE

O una hora de marge o un tret de gràcia. Diversos sectors de la cultura es van mobilitzar diumenge com mai. A l’ombra, sense càmeres, però amb una força extraordinària i un resultat positiu. Espant fortíssim per l’anunci d’inici del confinament nocturn a les 21 hores, amb una hora suplementària per tornar a casa. Tancar a les nou i a les deu tots a casa. Això hauria comportat de manera immediata la suspensió de tota activitat cultural en directe. Persianes avall, com els pobres bars. Una cosa era, i és, començar un espectacle entre les 19 h i les 20 h i una altra transformar l’horari nocturn, encara nocturn, en horari de tarda. Doncs bé, després d’infinitat de trucades i ‘whats’, sempre amb el mateix crit desesperat d’alarma total, la decisió de l’hora del confinament nocturn va ser canviada per una de no menys dràstica però que permet la supervivència de la cartellera teatral i de les programacions de concerts i festivals que ha costat més esforços de confeccionar. Una hora de gràcia i vam passar del corredor del tancament, que és el de la mort, a la possibilitat de supervivència.

Et pot interesar

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

És de suposar que, davant tanta pressió, alguna ment fins aleshores no gaire preclara s'ho hagués pensat dues vegades i hagués conclòs que l’horari inicialment previst era del tot exagerat en un país amb els hàbits del nostre. En tot cas, la cultura s'hauria de prendre aquest èxit fulgurant com un al·licient, una injecció de moral a l’esperit de batalla. Com hauria de saber tothom, la reiteració de les derrotes no ha aconseguit que els ànims dels catalans decaiguin fins al llindar del conformisme, però una victòria, i més si es produeix en aquest context tan difícil de la pandèmia, ha de comportar un flux d’optimisme i una crida a unir voluntats per objectius precisos. Si la pròxima fita ha de ser el 2%, a més d'una allau de missatges, caldran una determinació creïble i una disposició per adoptar mesures de pressió d’impacte singular i efecte assegurat. Vinga, que mai hem tingut davant uns polítics tan acovardits com aquests.