La foguera
Corcuera no l'interromp ni Déu
A Corcuera li estava costant déu i ajuda insuflar oxigen a les seves frases, però no anava a permetre que una fallada cardíaca deixés Espanya sense saber la seva opinió.
zentauroepp32582696 gra323 madrid 28 01 2016 el el exministro del interior 170522222947 /
José Luis Corcuera era a ‘Espejo Público’, amb una mascareta amb la bandera d’Espanya al rostre, i havia arribat al punt d’ebullició explicant a Susana Griso com de malament ho està fent el Govern central amb el coronavirus. De sobte, a mitja frase, va fer un bot a la cadira com si l’haguessin apunyalat o com si algú hagués clavat una puntada de peu a la porta de l’estudi cridant «¡mori el rei!» Es va posar la mà al pit amb un «¡ai» defallent mentre Susana Griso preguntava: ¿què ha passat? «És que –va explicar l’exministre amb una veu inaudita i fantasmagòrica, ofegant-se– m’ha saltat el desfibril·lador».
Aquestes maquinotes vigilen el ritme cardíac de la gent amb problemes del cor i et claven una descàrrega de 18 joules directament al ventricle dret davant la més mínima sospita de perill. ¡I havia passat això! Corcuera es va quedar fet una pansa. Susana Griso es va posar més pàl·lida que ell. Mentre trucava al metge d’Antena 3 (¿hi deu haver també un psiquiatre de guàrdia?) l’exministre es desinflava. ¿Passem a publicitat, com en les pel·lícules? ¡Ni de conya! De sobte l’escena va agafar un camí insospitat.
Notícies relacionades«Però –va dir Corcuera– deixi’m només acabar». Griso, lívida, derrotada: «Bé... Digui’m». I Corcuera: «¡És absolutament inconcebible que amb aquestes dades surti el president del Govern el 4 de juliol i digui que la pandèmia s’ha acabat!» Si Griso fos un dibuix animat, en aquest moment se li hauria desencaixat la mandíbula i la llengua hauria rodat per la taula com una alfombra que es desplega. A Corcuera li estava costant déu i ajuda insuflar oxigen a les seves frases, però no anava a permetre que una fallada cardíaca deixés Espanya sense saber la seva opinió.
Al final la presentadora li va haver de demanar que parés. «L’he de deixar aquí», va dir, a la qual cosa Corcuera, ja totalment coronat com a Déu Absolut de Tots els Tertulians, va replicar: «No, l’he de deixar jo». ¡Au, home! Els meus respectes, i espero que no sigui res greu.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
