Llum a l'altre costat del món

2
Es llegeix en minuts
Llum a l'altre costat del món

GHULAMULLAH HABIBI

Oblidem-nos per un moment del virus i viatgem lluny, allà on el món sembla sumit en un abisme permanent.  Una de les característiques de la pandèmia que destrueix vides i enfronta governs amb ciutadans és que tota la resta de les crisis han passat a segon pla, des de les amenaces del canvi climàtic a la pobresa extrema, la gana o les guerres. ¿Què passa amb aquestes altres catàstrofes a les quals puntualment ens acostàvem? ¿Han desaparegut? Tenint en compte que ens queden mesos, –tant de bo no siguin anys–, per recuperar l’estabilitat  i que les nostres vides deixin de dependre d’un virus, aquesta setmana he volgut abandonar el focus de la pandèmia a nivell global, el pes de la sobrecàrrega informativa i el d’una agenda política molt carregada, per recalar a l’Afganistan.

Malgrat el silenci, l’Afganistan segueix allà després de més de 40 anys de conflicte ininterromput, des de l’aixecament i la guerra civil a l’arribada dels talibans passant per les invasions primer de Rússia i, des de la caiguda de les Torres Bessones, l’ocupació occidental liderada pels EUA. No és estrany que als índexs de països menys segurs del món l’Afganistan repeteixi any rere any com el pitjor. Tant que 9 de cada 10 afganesos no han conegut en la seva vida un sol instant de pau. Per això és bo portar-ho quan, per curiós que sembli, el silenci i estupor en el qual ens ha sumit el virus aquí ha propiciat que les converses entre el govern, avalat per occident, i els talibans, comencin a donar llum a terra hostil.

Notícies relacionades

Les converses van començar a finals de febrer, just quan la primera onada estava a punt de tancar-nos a casa. Promogudes pel Govern americà, la promesa de retirar les tropes estrangeres el 2021 ha propiciat finalment la trobada entre el Govern oficial i els líders talibans.  Fa un mes que parlen directament sobre tot el que els separa. L’aposta és aconseguir el final de la violència a canvi d’un poder més inclusiu. Tot i que li va bé per a la seva campanya, Donald Trump assegurava aquesta setmana que els soldats americans estaran de tornada a casa abans de final d’any, un compromís per ara difícil però que podria materialitzar-se en el marc d’aquestes converses. Fins i tot el president afgà, Ashraf Ghani, ha viatjat aquesta setmana a la capital de Qatar per impulsar els acords.

Els problemes són enormes, el país està en l’abisme, sobrevivint només gràcies a l’economia que genera el conflicte, un cercle del qual és difícil escapar. Però les converses ja aborden senders pantanosos com el respecte als drets de la dona, alliberar els presos talibans o iniciar un alto el foc, que permeti començar a reconstruir des de baix. ¿Serà possible la pau amb els talibans? El dilema segueix obert, però el que és segur és que sense ells en l’equació, la guerra no acabarà. En temps tan turbulents els avenços aquesta setmana a Qatar apunten que hi pot haver camí. Almenys un punt de llum entre tanta foscor.

Temes:

Afganistan