Anàlisi

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp55239779 coronavirus barcelona201003162537

zentauroepp55239779 coronavirus barcelona201003162537 / Pau Venteo - Europa Press

Estem afrontant una epidèmia insòlita; des de la grip del 1918 no havia succeït res comparable. En poc temps ha passat de ser un problema local en una remota zona de la Xina a ser una pandèmia global. Una pandèmia que ha afectat milions de persones, ha impactat en l’economia d’una manera formidable i ha reduït la mobilitat de forma espectacular. En el nostre país, estem justament preocupats i seguint dia a dia la dinàmica de la infecció, les dades de malalts, hospitalitzats, i defuncions. Però potser hauríem de ser tots conscients de les altres afectacions que té sobre la nostra salut col·lectiva.

Perquè la por de la Covid, i l’estrès que està causant en moltes persones, tenen un impacte. Però a més, perquè els nostres serveis sanitaris estan patint una notable disrupció en el seu funcionament. Que segurament no és tan greu ara com al març i l’abril, ni tan profunda en unes comunitats en comparació amb les que pateixen més transmissió aquests dies. Però que és ben present. D’una banda, molts professionals s’han infectat, especialment en les primeres fases de l’epidèmia. S’ha pagat un tribut en malaltia i mort al virus, i a més els aïllaments i quarantenes del personal afectat han agreujat la sobrecàrrega dels seus col·legues. D’altra banda, el coronavirus ha afectat el rendiment del sistema.

En els centres d’atenció primària, un 20-25% de l’activitat actual té a veure amb el virus, cosa que desplaça la resta de problemes de salut que abans ocupaven les atrafegades consultes de medicina i infermeria. És més, l’assistència presencial s’ha reduït en favor de l’atenció a distància, telefònica o per altres mitjans electrònics. Tot i que en aquest país la població anava molt més al metge que en d’altres, molts professionals temen que el seguiment dels problemes crònics de molts dels seus pacients pugui estar compromès. A més, perdre la referència del professional de capçalera no és desitjable.

Als hospitals, la situació també mostra serioses disfuncions. Avui mateix, gairebé un 10% dels llits de la xarxa estan ocupats per pacients amb Covid (a Madrid, més d’un 20%). A les ucis, gairebé un 20% de l’ocupació és per coronavirus (a Madrid gairebé un 40%). Aquesta capacitat assistencial no estava ociosa abans de l’epidèmia, i per tant ha desplaçat l’atenció a altres problemes. S’intenta preservar la resposta als que es jutgen prioritaris, però aquesta situació afecta les llistes d’espera, els circuits diagnòstics, i el seguiment de problemes que poden presentar complicacions.

Notícies relacionades

Tot això és necessari: cal fer front a aquesta emergència. En algun moment, quan tot això passi, caldrà fer un balanç i valorar l’impacte real de la Covid sobre nosaltres. Per resituar el seu impacte directe i indirecte, sanitari, econòmic i social. Personalment crec que (com molts anem veient en el nostre entorn) va més enllà del que les dades de casos i PCRs poden mostrar.

*Doctor en medicina, Màster en salut pública.