El virus reapareix amb qualsevol fallada

El coronavirus segueix entre nosaltres. Circula menys, però hi ha nous malalts. A més, moltes persones infectades no tenen símptomes de la malaltia, però la poden contagiar. Per això és fonamental mantenir les mesures de protecció. Les més importants són la distància física (almenys metre i mig, millor dos), utilitzar mascareta si som a prop d’altres persones (en espais com el transport públic o el comerç), i extremar la higiene (aigua i sabó, o amb solució alcohòlica). El virus es contagia preferentment per contacte pròxim a partir d’una persona infectada, i la transmissió és més probable en ambients interiors i amb poca ventilació. Però fins i tot a l’aire lliure, els esdeveniments massius amb milers de participants a curta distància poden ser espais propicis a la transmissió.

Dolorosos rebrots

En uns mesos hem après coses sobre aquest virus, sabem que amb qualsevol fallada reapareix. Països de l’Extrem Orient que van tallar l’epidèmia en les fases inicials (aplicant el que van aprendre del SARS del 2003) han patit després dolorosos rebrots. Va passar a Corea (transmissió fulgurant en locals d’oci nocturn a partir d’un únic infectat) o Singapur (afectant de cop els aglomerats dormitoris de treballadors immigrants). A l’Iran semblava que estaven controlant la corba, però l’epidèmia s’ha agreujat després de reiniciar-se l’assistència massiva a les mesquites. A Florida i altres estats dels EUA les ganes de recuperar la normalitat van portar a relaxar aviat el confinament, i els casos han ressorgit de forma extrema. Ara es coneix un brot a la mateixa Xina, on tot va començar i semblava controlat. Aquesta realitat s’ha d’entendre i assumir.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Hi haurà nous casos, i cada un té el potencial per difondre la infecció. Per això totes les comunitats han de disposar d’un excel·lent sistema de vigilància epidemiològica, capaç d’investigar precoçment els sospitosos, fer proves, aïllar els infectats, identificar-ne els contactes recents, entrevistar-los, posar-los en quarantena i seguir-los. Així es detecta qualsevol nou afectat abans que pugui infectar ningú més. Si això funciona, anirem tenint casos i cadenes de casos, com veiem en països que estan mantenint el control.

Però si això no funciona i tornem a la situació del mes de març, que per a la majoria de malalts era impossible determinar com s’havien infectat, s’haurà de tornar a mesures de confinament. Potser es poden limitar a un municipi o una zona concreta, però si la cosa es desboca s’hauran de plantejar a més escala. Un escenari que ningú desitja i que podem evitar, però que hem d’assumir.