La visita de Felip VI

Després el Govern ha dit que el que desaconsellava la presència reial era la possible coincidència amb la sentència del Suprem sobre Torra. S’havia d’evitar la crispació. I ha afegit –cert– que l’emplaçament de l’acte al Tibidabo era conflictiu i que Carlos Lesmes, el president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), no va voler canviar la data. D’aquí es dedueix que la tensió Govern-Lesmes per la situació anòmala del CGPJ també va comptar.  

A més, el Rei va telefonar a Lesmes (cortesia o lleugeresa) dient que li hauria agradat assistir. Lesmes ho va fer públic i la dreta va aprofitar per atacar el Govern. I la crítica va apujar el to després de l’oportunisme (o agenda oculta) de Podem desqualificant el Rei per interferir en l’acció de l’Executiu. I la dreta (també la mediàtica) va acusar Sánchez de no voler defensar el Rei del contuberni republicà de Pablo Iglesias i l’independentisme. Fins i tot va insinuar que Sánchez n’era còmplice.

És lògic que tot això preocupés el president. I que, per desmentir xocs amb la Casa Reial, assistís dimarts a Madrid, junt amb el Rei, a la cita anual de l’Institut Cervantes. Més discutible és la visita conjunta del Rei i el president –pocs dies després de l’absència del 26 de setembre– a un acte de promoció de Barcelona com a capital tecnològica organitzat pel Consorci de la Zona Franca. No per l’acte, sinó perquè Catalunya viu un moment conflictiu –i preelectoral– en què la visita conjunta, per mostrar bona relació entre Felip VI i Pedro Sánchez, pot ser inconvenient.

És possible que, vist des de Madrid, aquesta visita sigui un gest que apaivaga un dels pitjors i menys fundats focus de tensió polítics, com escriu un solvent columnista. Però un dels missatges esperançadors de Pedro Sánchez és que la pervivència del conflicte català és molt negativa i que ha de ser resolta amb desinflamació (ho va enunciar la llavors ministra de Justícia, avui fiscal general de l’Estat), diàleg i negociació.

I aquesta visita conjunta, per desmentir els atacs de la dreta, té contraindicacions. Indica, primer, una actitud defensiva de Sánchez: ¡que el PP no pugui dir que no defenso el Rei, fins i tot a Catalunya!

D’acord. Però més important que parapetar-se davant Casado és la necessària desinflamació. I aquesta visita té problemes. No es tracta ja de les possibles protestes al carrer, que tenen el valor que tenen. A més, no és bo que el president actual de la Generalitat, Pere Aragonès, no acudeixi a l’acte. Aragonès oblida així el seu paper institucional, sí, però deu creure que el perjudicaria com a candidat d’ERC –el partit independentista que va permetre la investidura de Sánchez– en la llarga campanya electoral que s’acaba d’iniciar.

També perquè el desacord entre el Rei i un sector significatiu de Catalunya després del discurs de Felip VI d’octubre del 2017 segueix allà. Part de la societat –no només la separatista– creu que, com a mínim, va ser incomplet al no tenir present que la primera obligació d’un cap de l’Estat és ser una figura de cohesió i per tant d’unió.

I no és només Pere Aragonès. L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, del mateix grup polític que el vicepresident Iglesias, tampoc hi assistirà al·legant les sospites sobre la conducta del Rei emèrit.

¿S’avançarà en la desinflamació i el diàleg amb aquesta visita? ¿La solvència política de Pedro Sánchez en sortirà beneficiada? ¿Ajudarà a la imatge de Felip VI?

Notícies relacionades

Reforma de l’administració

‘Política fan’ mentrees menja crispetes

Hi ha excés de soroll i improvisació sobre la figura del cap de l’Estat. És irresponsable que Pablo Casado utilitzi la monarquia per atacar Pedro Sánchez. És absurd que Podem s’agiti contra el Rei quan sap que així només desestabilitza el Govern (sense majoria) del qual forma part. Revela confusió que el Govern errés amb la cita judicial i que ara Pedro Sánchez instrumentalitzi una visita amb Felip VI per desmentir el PP. I tampoc hi ajuda que el Rei pequi de lleugeresa telefònica.

Són comportaments perillosos perquè el cap de l’Estat, tant en les monarquies com en les repúbliques, és una institució clau en els moments que vivim, enmig de sotsobre i gran incertesa.