La varietat com a anunci de canvi

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

Una de les coses més cridaneres de la nova collita és que no hi ha patrons rígids. El que és habitual, any rere any, és que algun gènere, tema o estil s’imposi a la resta. Els últims anys hem travessat la moda del cine apocalíptic, la de les pel·lícules nostàlgiques dels 80 saturades de sintetitzadors, la de les pel·lícules de zombis tranquils i contemplatius, la del terror còsmic, la de l’horror metafòric... I està molt bé. És interessant veure com el present interpreta els gèneres tradicionals i la manera en què directors molt diferents recorren sengles semblants. No obstant, recordo poques èpoques més o menys recents en què la fantasia i el terror s’hagin mostrat de formes tan diferents com ara.

El 2020 és difícil, per exemple, treure una pauta més o menys comuna en la programació dels festivals especialitzats. A Sitges, aquest any hi ha terror existencial (’She Dies Tomorrow’), terror religiós (’Saint Maud’), revisions de gèneres clàssics com el cine de zombis (’Malnazidos’, ‘Península’), propostes que segueixen el camí d’un terror decididament metafòric (’Kandisha’, ‘Relic’ o ‘Amulet’), apostes frontals per la fantasia (’Archenemy’) i pel·lícules a càrrec de personalitats bastant úniques (’Possessor’ o ‘Mandibules’). En un altre temps hauria interpretat aquesta varietat i aquesta falta de focus com una cosa negativa. Ara em sembla un bon auguri. Desactivar les inèrcies, fer una bona sacsejada als gèneres i apuntar en diferents direccions em sembla un bon moviment cap a la renovació. Només puc interpretar la pluralitat de temes, estils i intencions com la fase prèvia a una explosió que acabarà de sacsejar-ho tot i ens portarà noves maneres d’abraçar la fantasia i el terror.