31 d’oct 2020

Anar al contingut

Idees

La varietat com a anunci de canvi

La varietat com a anunci de canvi

Desirée de Fez

La pluralitat de temes, estils i intencions es pot interpretar com la fase prèvia a una explosió que acabarà de sacsejar-ho tot i ens portarà noves maneres d'abraçar la fantasia i el terror

¿Pot ser la varietat, fins i tot la dispersió, símptoma d’un canvi imminent? Potser, no, tot i que vull creure que sí. Però, en qualsevol cas, sempre serà millor que la inèrcia prolongada durant massa temps. Tot això, a propòsit de la nova temporada de pel·lícules fantàstiques i de terror, de les que l’imminent Festival de Sitges (que arrenca el pròxim dijous) projectarà una selecció més que representativa.

Una de les coses més cridaneres de la nova collita és que no hi ha patrons rígids. El que és habitual, any rere any, és que algun gènere, tema o estil s’imposi a la resta. Els últims anys hem travessat la moda del cine apocalíptic, la de les pel·lícules nostàlgiques dels 80 saturades de sintetitzadors, la de les pel·lícules de zombis tranquils i contemplatius, la del terror còsmic, la de l’horror metafòric... I està molt bé. És interessant veure com el present interpreta els gèneres tradicionals i la manera en què directors molt diferents recorren sengles semblants. No obstant, recordo poques èpoques més o menys recents en què la fantasia i el terror s’hagin mostrat de formes tan diferents com ara.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

El 2020 és difícil, per exemple, treure una pauta més o menys comuna en la programació dels festivals especialitzats. A Sitges, aquest any hi ha terror existencial (’She Dies Tomorrow’), terror religiós (’Saint Maud’), revisions de gèneres clàssics com el cine de zombis (’Malnazidos’, ‘Península’), propostes que segueixen el camí d’un terror decididament metafòric (’Kandisha’, ‘Relic’ o ‘Amulet’), apostes frontals per la fantasia (’Archenemy’) i pel·lícules a càrrec de personalitats bastant úniques (’Possessor’ o ‘Mandibules’). En un altre temps hauria interpretat aquesta varietat i aquesta falta de focus com una cosa negativa. Ara em sembla un bon auguri. Desactivar les inèrcies, fer una bona sacsejada als gèneres i apuntar en diferents direccions em sembla un bon moviment cap a la renovació. Només puc interpretar la pluralitat de temes, estils i intencions com la fase prèvia a una explosió que acabarà de sacsejar-ho tot i ens portarà noves maneres d’abraçar la fantasia i el terror.